Actualitat

Adrià Comella va signar dijous la instrucció. També afecta les mútues d'accidents de treball. La integració de la xarxa privada es veurà reflectida en la web dadescovid.cat, ja que també es notificarà el nombre de pacients ingressats en els hospitals privats. Els centres privats de Catalunya tenen uns 200 llits d'UCI, segons informa el Departament de Salut. Aquesta capacitat se suma als més de 900 llits de crítics amb què fins ara es comptava. El mapa de la Covid a les clavegueres: una app per seguir el virus a les aigües fecals.

La mesura es publicarà al DOGC abans de dilluns, quan venç el termini de la primera restricció. La taxa de contagi, per sota d'1.

Tots els centres hospitalaris habilitaran espais addicionals per poder disposar de més llits sempre que puguin dotar-los de professionals

Salut no deixarà, temporalment, el control del procés en mans del professorat, després de la pluja de crítiques del sector educatiu i mèdic. Ramentol no ha concretat quin tipus de personal sanitari es mobilitzarà per assistir als instituts, però sí que s'ha avançat que també es comptarà amb entitats com Open Arms i la Creu Roja.

El sector privat encara està fent negoci en meitat d’una pandèmia, i això és immoral. L’estat d’alarma no implica únicament prohibir, també permet aplicar mesures excepcionals com nacionalitzar i expropiar per retornar els recursos al país. Entrevista a Carles Riera de la CUP.

El sistema sanitari ja treballa amb la indústria però hem de millorar la col·laboració publicoprivada. El futur de la medicina de precisió i personalitzada vindrà del treball entre professionals de disciplines molt diferents. Entrevista a Lluís Blach, metge de cures intensives del Parc Taulí i president de l'empresa Better Care.

Las consultas por teléfono o videollamada dan por supuesto que los enfermos cuentan con la tecnología básica o el conocimiento para comunicarse de forma no presencial, lo que preocupa a profesionales de AP y a los pacientes, pero está siendo un filón para las aseguradoras. La pandemia "ha servido para darnos cuenta de que nuestra sanidad no era tan pública como pensábamos, ni tan universal".

Un trabajo que muestra claramente cuál hubiera podido ser el tamaño de la hucha si los excedentes de contribuciones se hubieran aplicado desde un buen principio en la sostenibilidad del sistema de pensiones y no se hubieran destinado a financiar parcialmente la sanidad (hasta finales de los 90), tapar agujeros (financiar el déficit) o bien a subvenciones (inefectivas) varias.