Paraules que eren tabús en l’ortodòxia neoliberal en aquests darrers 30 anys de vertiginosa acceleració se senten ara no només en boca de polítics, acadèmics i intel·lectuals, sinó fins i tot d’algunes veus de l’empresariat. La renda bàsica, el reforçament del sector públic, la necessitat que la sanitat quedi fora de les lleis del mercat, la congelació dels límits de deute dels països, la mutualització europea del rescat dels països més afectats, són avui a la llista de suggeriments susceptibles de plantejar-se Aquesta aturada inesperada ens ha confirmat que l’economia de mercat és mundial, però que el poder polític continua sent nacional i estatal. I ens ha evidenciat la dificultat d’afrontar una crisi provocada per la natura i no per un Estat o un poder enemic.
Continua llegint