CATAC-CTS

El confinament no és cap triomf, és la conseqüència d’un fracàs: no es van atendre les advertències, no es va saber preveure l’amenaça. De cop i volta, hem descobert la vulnerabilitat d’un sistema que semblava imparable. La por, la culpa i l’aïllament. Les tres peces del mecanisme de la gran frenada. És difícil imaginar que les forces que han fet el que han volgut durant els últims anys no tornin a disparar des d’ara mateix la dinàmica de l’acceleració sense límits.

«El coronavirus posa en evidència els límits del capitalisme global, el paper desidiós d'estats i organismes internacionals i l'obligada indefensió de la ciutadania enfront dels poders públics». Julià de Jòdar repassa anteriors lluites i catàstrofes sanitàries: la lluita popular de Santa Coloma va portar l’ambulatori; la negada epidèmia de còlera va deixar pas a un ministeri de Sanitat franquista; el cas de la colza va rematar l’agonitzant UCD i va permetre l’ascens del PSOE. L’Íbex més liberal, amb uns nous pactes, voldria ara establir una dictablanda.

Ens endinsem a les UCIs de la mà del metge intensivista Gabriel Heras, qui creu fermament que aquestes haurien de ser espais més amables i humans per als pacients i els seus familiars. Molts professionals estan patint depressions i estrès posttraumàtic. És molt important cuidar els professionals que estan a primera línia.

En situaciones excepcionales, las respuestas requieren de un elevado consenso social y eso es lo que la ciudadanía en general espera. Quienes se opongan van a tener problemas para explicarse. Només li falta dir: "El fill de la Joana i jo ens encarreguem que els tinguin". En Coscu es nomena com el nostre defensor contra l'embat de les forces del mercat.

Si són certes les notícies de selecció per edat, quin missatge s'envia ella mateixa una societat que menysvalora la vida de les persones amb el full de serveis més extens? Molts metges, infermeres i curadors d’algunes residències, desemparats per les administracions i sense recursos per a protegir-se del contagi, han arriscat la salut i la pròpia vida per no haver d’enfrontar-se al dilema que a les classes d’ètica es presenta com un joc teòric, però que a la vida real es manifesta amb una angúnia punyent.