Per una sanitat pública, universal i de qualitat

El confinament empitjora la salut mental i augmenta el sedentarisme. Seguir una rutina, dedicar-se temps i tenir suport social redueix a la meitat el risc de depressió o ansietat

Actualitat

37.810 persones van respondre el “Qüestionari de salut en temps de confinament pel coronavirus”. Es triplica el percentatge de població que refereix simptomatologia de depressió i malestar emocional durant el confinament. El percentatge de població que refereix simptomatologia ansiosa és quatre vegades més gran que abans del confinament; es triplica el consum d’hipnosedants prescrits, i el de no prescrits augmenta 10 vegades
La població entre 16 i 44 anys és el grup més afectat, amb el doble de simptomatologia de depressió, ansietat i malestar emocionalç
El sedentarisme augmenta en un 15% i la mitjana d’hores asseguts al dia incrementa en 2h
Es redueix de forma significativa el percentatge de població que consumeix cànnabis, mentre que el de consum de tabac i alcohol es manté gairebé igual

Continua llegint
Salut estableix en 5 nivells de control epidemiològic les diferents realitats de l'impacte de la COVID-19 a Catalunya

Salut estableix en 5 nivells de control epidemiològic les diferents realitats de l'impacte de la COVID-19 a Catalunya

Actualitat

Presenta un pla per disminuir la transmissió del virus i trencar les cadenes de contagi, tot vetllant per la recuperació de les dinàmiques del país. Es basa en 10 indicadors epidemiològics, de diagnòstic i seguiment de contagis, i de pressió assistencial que establiran en quin nivell s’està. Contempla l’aplicació de diferents mesures en funció de cada nivell, més enllà de les elementals com la distància física, l’ús de la mascareta i la higiene de mans

Continua llegint

Un informe desmunta amb dades que Espanya sigui «l'estat més descentralitzat del món»

Actualitat

L'estudi "El poder de presa de decisions de la Generalitat de Catalunya sobre la seva despesa" (enllaçat), encarregat pel Govern i elaborat pels economistes Teresa Kersting, Pablo Tucat, Paula Salinas i Maite Vilalta, conclou que Catalunya només té "plena autonomia" sobre el 6,3% de la despesa en educació, salut i protecció social. En el cas de salut, l'informe conclou que la capacitat de l'administració catalana per prendre decisions és "molt limitada": un 40,8% de la despesa està vinculada a decisions que es prenen en consell interterritorial; un 36,7% a decisions en el marc legal establert per l'Estat; i un 14,2% a decisions que pren directament l'Estat.

Continua llegint