Per una sanitat pĆŗblica, universal i de qualitat

El confinament empitjora la salut mental i augmenta el sedentarisme. Seguir una rutina, dedicar-se temps i tenir suport social redueix a la meitat el risc de depressiĆ³ o ansietat

37.810 persones van respondre el ā€œQĆ¼estionari de salut en temps de confinament pel coronavirusā€. Es triplica el percentatge de poblaciĆ³ que refereix simptomatologia de depressiĆ³ i malestar emocional durant el confinament. El percentatge de poblaciĆ³ que refereix simptomatologia ansiosa Ć©s quatre vegades mĆ©s gran que abans del confinament; es triplica el consum dā€™hipnosedants prescrits, i el de no prescrits augmenta 10 vegades
La poblaciĆ³ entre 16 i 44 anys Ć©s el grup mĆ©s afectat, amb el doble de simptomatologia de depressiĆ³, ansietat i malestar emocionalƧ
El sedentarisme augmenta en un 15% i la mitjana dā€™hores asseguts al dia incrementa en 2h
Es redueix de forma significativa el percentatge de poblaciĆ³ que consumeix cĆ nnabis, mentre que el de consum de tabac i alcohol es mantĆ© gairebĆ© igual

Continua llegint
Salut estableix en 5 nivells de control epidemiolĆ²gic les diferents realitats de l'impacte de la COVID-19 a Catalunya

Salut estableix en 5 nivells de control epidemiolĆ²gic les diferents realitats de l'impacte de la COVID-19 a Catalunya

Presenta un pla per disminuir la transmissiĆ³ del virus i trencar les cadenes de contagi, tot vetllant per la recuperaciĆ³ de les dinĆ miques del paĆ­s. Es basa en 10 indicadors epidemiolĆ²gics, de diagnĆ²stic i seguiment de contagis, i de pressiĆ³ assistencial que establiran en quin nivell sā€™estĆ . Contempla lā€™aplicaciĆ³ de diferents mesures en funciĆ³ de cada nivell, mĆ©s enllĆ  de les elementals com la distĆ ncia fĆ­sica, lā€™Ćŗs de la mascareta i la higiene de mans

Continua llegint

Un informe desmunta amb dades que Espanya sigui Ā«l'estat mĆ©s descentralitzat del mĆ³nĀ»

L'estudi "El poder de presa de decisions de la Generalitat de Catalunya sobre la seva despesa" (enllaƧat), encarregat pel Govern i elaborat pels economistes Teresa Kersting, Pablo Tucat, Paula Salinas i Maite Vilalta, conclou que Catalunya nomĆ©s tĆ© "plena autonomia" sobre el 6,3% de la despesa en educaciĆ³, salut i protecciĆ³ social. En el cas de salut, l'informe conclou que la capacitat de l'administraciĆ³ catalana per prendre decisions Ć©s "molt limitada": un 40,8% de la despesa estĆ  vinculada a decisions que es prenen en consell interterritorial; un 36,7% a decisions en el marc legal establert per l'Estat; i un 14,2% a decisions que pren directament l'Estat.

Continua llegint