Per una sanitat pĆŗblica, universal i de qualitat

Per un primer 1 de maig anticapitalista

Per un primer 1 de maig anticapitalista

Concentracions:

    • MatarĆ³: PlaƧa Miquel Biada (11:30)

    • Lleida: PlaƧa del Treball (12:00)

    • Barcelona: Passeig de grĆ cia/ProvenƧa (17h)

    • Girona: Can Ninetes (17:30)

    • Tarragona: plaƧa Imperial Tarraco (18:30)

Manifest IAC 1r de maig de 2021

La pandĆØmia ha posat en evidĆØncia que lā€™actual model de producciĆ³ i distribuciĆ³ de mercaderies, un model econĆ²mic irracional i productivista, ens porta a una espiral creixent de crisis socials i econĆ²miques, perĆ² tambĆ© de catĆ strofes ecolĆ²giques que fan aquest sistema incompatible amb la vida i els lĆ­mits biofĆ­sics del planeta.

Que les retallades, externalitzacions i privatitzacions en educaciĆ³, sanitat, serveis socials dels darrers anys per part del Govern de la Generalitat i de lā€™Estat tenen un carĆ cter netament criminal.

Que mentre la gent gran moria en un sistema de residencies retallades, precaritzades i privatitzades, el mercat residencial ha esdevingut un negoci milionari a lā€™alƧa per empreses i fons voltors.

Que mentre les treballadores de la sanitat en plena crisi sanitĆ ria no tenien ni per EPIs, mentre el sistema colĀ·lapsava i, tal com assenyala un estudi del Centre europeu pel control i prevenciĆ³ de malalties (ECDC), esdevenĆ­em el paĆ­s del mĆ³n amb el percentatge de sanitaris afectats pel Covid-19 mĆ©s alt del mĆ³n; les clĆ­niques i laboratoris privats es feien dā€™or amb proves PCR i tests rĆ pidsā€¦, i la Generalitat feia contractes milionaris a dit.

Que mentre Amnistia Internacional assenyala Catalunya com la comunitat que mĆ©s ha retallat en sanitat (12ā€™37% total i 24% de lā€™atenciĆ³ primĆ ria) el govern de la Generalitat aprovava, en el bell mig de la pitjor catĆ strofe social dels darrers temps, un nou decret privatitzador dels serveis pĆŗblics (decret 69/2020) per alegria de lobbys i empreses amigues.

La pandĆØmia ha posat en evidĆØncia mĆ©s que mai que la precarietat tĆ© nom de dona, que la feminitzaciĆ³ de la pobresa i la invisibilitzaciĆ³ del treball reproductiu i la violĆØncia de gĆØnere configuren un sistema de doble explotaciĆ³ i opressiĆ³ (i de triple opressiĆ³ a totes les immigrants). Ha posat en evidĆØncia el fracĆ s absolut dā€™unes polĆ­tiques que no posen en el centre la vida: nomĆ©s en el 2018 a lā€™Estat es van emprar 130 milions dā€™hores diĆ ries en treball de cures no remunerades. Aquesta xifra equival a 16 milions de persones treballant 8 hores diĆ ries sense rebre cap mena de retribuciĆ³ econĆ²mica (i aixĆ² abans de la pandĆØmia, ara les xifres sĆ³n exponencialment mĆ©s altes), mentre, el treball de cures remunerat nomĆ©s empra actualment 3ā€™8 milions de persones a lā€™Estat, de les quals 2ā€™9 milions sĆ³n dones.

Milers de famĆ­lies sense alternativa habitacional han estat vĆ­ctimes dels desnonaments durant la pandĆØmia (tot i que es va dir que sā€™aturarien) mentre grans immobiliĆ ries, fons voltor, sector financer han fet lā€™agost i el Govern de lā€™Estat ha renunciat als 60.000 milions de rescat dā€™una banca que ara acomiada milers de treballadors alhora que assumeix formalment com a deute pĆŗblic els 35.000 milions dā€™euros del parc immobiliari de la SAREB.

Vivim una massiva destrucciĆ³ de llocs de treball i de repressiĆ³ salarial; desviaciĆ³ massiva de diners pĆŗblics i rescat a les grans empreses sense reforma fiscal progressiva; manteniment de les reformes laborals i legislacions que, com la Llei Rider, son en realitat pistes dā€™aterratge pel capitalisme de plataforma, autĆØntiques trituradores de drets laborals, socials i del territori. Les ajudes no han arribat als qui mĆ©s ho necessiten, mentre les cues de lā€™atur creixen exponencialment i els ERTO es converteixen en ERO (un augment del 1.993% els 2 primers mesos del 2021 respecte el 2020, i tot just comenƧa la cosaā€¦). AixĆ² quan la pandĆØmia ha impactat sobre un paĆ­s on tenim la taxa de temporalitat mĆ©s elevada de la UE (26%), i on les dones representen el 74% dels contractes a temps parcial.

I mentre lā€™emergĆØncia social agafa dimensions pandĆØmiques, ens arriben anuncis de que sā€™ampliarĆ  el perĆ­ode de cĆ lcul per a les pensions contributives fins a 35 anys, que sā€™allargarĆ  lā€™edat de jubilaciĆ³ i sā€™aplicarĆ  la motxilla austrĆ­aca a les pensions per privatitzar-les a travĆ©s de plans dā€™empreses aprovats per conveni (els fons seran gestionats per bancs i asseguradores) amb la colĀ·laboraciĆ³ necessĆ ria dels grans sindicats.

AixĆ² amb una taxa dā€™atur juvenil del 40% (que no cotitzaran els 35 anys ni en somnis). Una generaciĆ³ que nomĆ©s ha conegut crisi, precarietat, reformes laborals i, quan ha protestat, repressiĆ³ policial. Un Jovent que ha vist com en els darrers temps les administracions han accelerat la mercantilitzaciĆ³ de lā€™educaciĆ³. Una educaciĆ³ a la cua dā€™Europa en inversiĆ³ (2ā€™8% a Catalunya, 6% mitjana europea), amb rĆ tios dignes de la cabina dels germans Marx, i un 40% de la plantilla en precari i en frau de llei (aixĆ² en educaciĆ³ i en tota lā€™administraciĆ³ pĆŗblica) mentre es tanquen lĆ­nies pĆŗbliques i les grans multinacionals com Google aprofiten la pandĆØmia per desembarcar en lā€™educaciĆ³ pĆŗblica amb lā€™ajuda de la Generalitat.

Lleis dā€™estrangeria i CIES que criminalitzen i apuntalen el racisme institucional front els drets bĆ sics de les persones mĆ©s vulnerables. Lleis mordaces al servei dā€™un sistema judicial arbitrari i repressor que engarjolen cantants, activistes i sindicalistes mentre lā€™extrema dreta i el feixisme ocupa lā€™espai pĆŗblic i confraternitza amb els cossos policials, mentre engarjolen cantants per dir veritats tan evidents com que vivim en una monarquia corrupteā€¦

PerĆ² el pitjor ja ha passat ens diuen. Ara sĆ­ que sĆ­. Ara ve el pla de reconstrucciĆ³ europeu. I, amb un guiĆ³ que sembla extret directament de Berlanga, el president del govern mĆ©s progressista de la histĆ²ria i el vice-president de la generalitat mĆ©s inoperant de la histĆ²ria posen la paradeta en la plaƧa major per a quĆØ fem la carta als reis. Parlem-ne.Ā 

Els Fons Europeus de recuperaciĆ³ (remember 2008) un nou terreny per a la lluita de classes

Tant des del govern de lā€™Estat com des del Govern de Catalunya sā€™han presentat els fons europeus NextGeneration com una mena de terra promesa de la recuperaciĆ³ econĆ²mica, dels serveis pĆŗblics i la transiciĆ³ socioecolĆ²gica. PerĆ² el cert Ć©s que ni a hores dā€™ara sabem si aquests fons arribaran (nomĆ©s 13 dels 27 paĆÆsos de la UE han aprovat el repartiment de fons, i ho han de fer tots); ni sembla que lā€™objectiu dā€™aquests fons estiguin encaminats a transformar el model productiu en clau ecolĆ²gica o de justĆ­cia social tal com denuncien organitzacions com ODG, OMAL o Ecologistes en acciĆ³ en un informe recent.

Avui seā€™ns presenta els fons europeus de recuperaciĆ³ com el sĆŗmmum de la justĆ­cia social i ecolĆ²gica, lā€™essĆØncia solidaria del projecte europeu. De la mateixa manera que ahir el govern dels millors dā€™Artur Mas o el govern Zapatero havien presentat respectivament les retallades i la modificaciĆ³ de lā€™article 135 de la ConstituciĆ³ (per prioritzar el pagament del deute ilĀ·legĆ­tim per sobre els drets socials) com el camĆ­ mĆ©s rĆ pid per sortir de la crisis. Avui, dĆØiem, encara que la melodia ha canviat, lā€™harmonia impossible que ens volen vendre Ć©s la mateixa: presentar un espoli econĆ²mic, social i ecolĆ²gic ingent com una salvaciĆ³ per a les classes populars amb el ja conegut lema nadie se quedarĆ” atrĆ”s.

De fet, tota lā€™arquitectura que vehicularĆ  les ajudes europees representa lā€™enĆØsima transferĆØncia de diner pĆŗblic a grans empreses privades a canvi de reformes estructurals i austeritat pressupostĆ ria pels estats: grans inversions pĆŗbliques cap als capitals privats finanƧada amb lā€™emissiĆ³ de deute als mercats. I aixĆ² en un context on la recaptaciĆ³ pĆŗblica ha caigut en picat i el deute pĆŗblic es situa en records histĆ²rics no vistos des de la guerra de Cuba.

Les grans partides de la NextGeneration no estan previstes per augmentar els pressupostos socials ni per a recolzar a les treballadores essencials que han patit lā€™impacte de la pandĆØmia. Serviran perquĆØ aquells que han fet lā€™agost amb la mort i la misĆØria de la majoria tornin a rebre inversions milionĆ ries mentre als governs i les administracions pĆŗbliques es torna a implementar la condicionalitat pressupostĆ ria.

Unim-nos i responguem als atacs del capital

Des del sindicalisme alternatiu i en alianƧa amb els moviments socials cal donar una resposta a lā€™alƧada dā€™aquests reptes en tots els camps, ens hi va el nostre futur laboral, social, climĆ ticā€¦ El terreny sobre el qual pivotarĆ  la lluita de classes en el proper perĆ­ode ve marcat per aquest nou procĆ©s constituent material i polĆ­tic. DissenyatĀ  des de dalt i a la mida de les elits econĆ²miques per tal dā€™aprofundir en les polĆ­tiques que ens han portat a lā€™actual desastre de crisi multidimensional.

Un desastre, del que ja estem avisant fa temps, que lā€™estĆ  capitalitzant en part el feixisme aprofitant-se de la lluita, del penĆŗltim contra lā€™Ćŗltim, per la supervivĆØncia diĆ ria. Que sā€™incrementarĆ , si no sā€™apliquin polĆ­tiques en favor de les classes treballadores. Sā€™incrementarĆ  si no es deixen de fer polĆ­tiques per combatre la pobresa que han demostrat ser del tot fallides (per la seva condicionalitat, burocrĆ cia i estigmatitzaciĆ³ de les persones perceptores) com ho estem veient a diari amb lā€™IngrĆ©s MĆ­nim vital o la Renda garantida de ciutadania.

Cal donar, doncs, una resposta global i multidimensional des de baix. Cal un sindicalisme de classe i anticapitalista amb estratĆØgies noves per organitzar la nova composiciĆ³ del mĆ³n del treball. Que interioritzem realment lā€™ecofeminisme, lā€™antiracisme i lā€™internacionalisme com elements constitutius i estratĆØgics dā€™aquesta recomposiciĆ³ de la classe. En alianƧa amb el sindicalisme social, els moviments ecologistes, feministes, veĆÆnals, antiracistes, pensionista, el cooperativisme i en defensa del territoriā€¦. Des dā€™aquĆ­ cal fer palanca per aixecar una millor correlaciĆ³ de forces front el capital i dibuixar des de ja una constituciĆ³ material alternativa pel conjunt de les classes treballadores; als barris, als centres de treball i el territori.

Per tot aixĆ², aquest primer de maig des del sindicalisme alternatiu i els moviments socials Ć©s proposa una primera agenda polĆ­tica, social i laboral per construir aquesta alternativa:

  • ReindustrialitzaciĆ³ i relocalitzaciĆ³ industrial en clau ecolĆ²gica, sota control pĆŗblic i comunitari .
  • PlanificaciĆ³ publica i participativa urgent per la transiciĆ³ ecolĆ²gica i energĆØtica que impedeixi lā€™extinciĆ³.
  • DerogaciĆ³ total i completa de les reformes laborals del PSOE i PP: la clau de la precarietat.
  • IncorporaciĆ³ de les treballadores de la llar i les cures a el rĆØgim general de la seguretat social, lā€™eliminaciĆ³ de lā€™acomiadament per desistiment de lā€™ocupador.
  • Augment de plantilla a InspecciĆ³ de Treball i a jutjats social per garantir justĆ­cia rĆ pida i gratuĆÆta davant del frau laboral. En acomiadament improcedent dret a escollir la readmissiĆ³.
  • No al pacte de Toledo ni a noves retallades en matĆØria de pensions. No a fons privats, si a pensions pĆŗbliques i mĆ­nima 1080ā‚¬ als 65 anys.
  • Renda bĆ sica universal dā€™emergĆØncia social per tal de garantir que hi accedeixi tothom, sense condicions, ni requisits dā€™accĆ©s.
  • Un Increment del SMI a 1300ā‚¬.
  • ReducciĆ³ de la jornada laboral a 30 hores sense reducciĆ³ salarial, repartiment de tots els treballs
  • ExpropiaciĆ³ i Ćŗs social de la totalitat dels immobles de la SAREB. Fem nostres les reclamacions del moviment de lā€™habitatge en aquest Ć mbit. ProhibiciĆ³ desnonaments sense alternativa.
  • Sanitat, dependĆØncia i educaciĆ³ pĆŗblics 100% sense discriminaciĆ³, prou finanƧar concertada, prioritzar lā€™atenciĆ³ primĆ ria. Alliberament de les patents cap a la sobirania farmacĆØutica.
  • DerogaciĆ³ de la llei dā€™estrangeria i tancament dels CIES. Reconeixement de lā€™estatus de refugiades i exiliades. Llibertat de moviments per les persones recloses a CanĆ ries. RegularitzaciĆ³ sense condicions!
  • No al pagament del deute pĆŗblic.
  • DerogaciĆ³ de la llei Mordassa, prou repressiĆ³ a lluitadors socials i sindicals, llibertat dels presos. DissoluciĆ³ dels antiavalots.