En alguns dels casos, fins i tot sĆ³n persones actualment sense feina, malgrat l’escassetat posada sobre la taula per les autoritats catalanes.
Tres anys han passat des que, al 2018, milers de persones fossin convocades a les primeres oposicions que feia l’Institut CatalĆ de Salut (ICS) en 10 anys. L’objectiu, a instĆ ncies de la UniĆ³ Europea, era estabilitzar part de la plantilla, en molts casos sobrevivint a base de contractes de curta durada, substitucions o interinatges. Tanmateix, el procediment per a moltes de les persones no ha finalitzat. Prop de 18.000 opositors de diverses especialitats de l’Ć mbit sanitari i administratiu estan esperant avanƧar per disposar d’una plaƧa fixa en aquesta empresa pĆŗblica.
Segons el que l’ICS va apuntar al 2018, hi havia ofertats 10.092 llocs de treball de personal estatutari fix, de vint categories diferents. Diverses fonts apunten que la dilataciĆ³ dels terminis per resoldre el procediment d’oposicions en aquesta empresa ja Ć©s tradicional i que els professionals hi estan habituats. Alguns, perĆ², no ho comparteixen. Ćs el cas de dues infermeres tarragonines que, en una conversa amb NaciĆ³Tarragona, qualifiquen tot el sistema d'”ineficient”, sobretot comparat amb el del Departament d’EducaciĆ³ i la cobertura de places de docents a escoles i instituts. “Hi ha mestres que es van examinar desprĆ©s que nosaltres i aquest curs ja estan treballant amb la seva plaƧa”, destaquen.
Les oposicions en el cas del sistema pĆŗblic de salut de Catalunya van aparĆØixer al 2018 i molts candidats van fer l’examen al 2019. Entre ells, molts sĆ³n professionals de la sanitat privada, d’altres personal eventual de l’ICS, tambĆ© molts interins, i finalment una proporciĆ³ significativa de persones directament sense lloc de treball. “Algunes companyes porten 8 o 9 anys sense feina”, informa una de les infermeres a aquest mitjĆ , que prefereix romandre en l’anonimat davant de possibles represĆ lies.
Places sense identificar
“Mentre es va allargant el procĆ©s, nosaltres no tenim estabilitat”, afegeixen, i destaquen que de moment no volen dur el procediment per la via judicial ja que aixĆ² “beneficiaria l’ICS”. “S’estan estalviant diners”, es queixen, perquĆØ “els treballadors no cobren per carrera professional, ni per antiguitat, ni per objectius”. Les quantitats anuals de diferĆØncia ronden entre els 4 i els 6.000 euros, en el cas d’infermeria.
El grup d’afectats de moment ha optat per presentar una queixa al SĆndic de Greuges i al Departament de Salut. “El que busquen Ć©s que ens cansem o que s’acabi anulĀ·lant el procĆ©s”, conclouen.
Sense explicacions
Les places ofertades corresponen a les especialitats de medicina familiar, pediatria, tĆØcnic de diagnĆ²stic clĆnic, infermeria, fisioterĆ pia, llevadores, TCAI, auxiliar administratiu, zelador, tĆØcnic en imatge per al diagnĆ²stic, auxiliar d’hoteleria, tĆØcnic en anatomia patolĆ²gica i citologia i tĆØcnic de prevenciĆ³ de riscos laborals. En el cas dels zeladors i dels auxiliars administratius, categories que comptaven amb mĆ©s oferta en les oposicions, van lliurar els mĆØrits i estan a l’espera que els diguin quan presentar la documentaciĆ³ acreditativa per seguir avanƧant, desprĆ©s que no es complĆs el darrer termini anunciat -d’octubre de 2020- ni tampoc no s’hagi donat cap explicaciĆ³ al respecte. A mĆ©s a mĆ©s, protesten perquĆØ s’estĆ requerint que uns papers que en molts casos ja haurien d’estar validats per l’empresa a l’hora d’inscriure’s a la borsa de treball es demani que es tornin a presentar, en plena pandĆØmia, de manera presencial.
En la resta d’especialitats, “no ens faciliten les dates per reprendre els processos”, assegura un text consensuat a partir d’un grup de sanitaris que s’han comenƧat a organitzar per resoldre la situaciĆ³. Un dels greuges que denuncien Ć©s que mentre tot aixĆ² dura hi ha un maldecap afegit: el bloqueig de la borsa de treball. Les actualitzacions haurien de ser de dos cops l’any, perĆ² la darrera Ć©s del febrer de 2019 i l’ICS alĀ·lega “problemes informĆ tics”. AixĆ² comporta que aquesta borsa, que serveix per cobrir la contractaciĆ³ temporal, no sigui operativa i s’acaba optant per “contractaciĆ³ a dit sense cap mena de control”. Es dona la paradoxa, a mĆ©s, que hi ha persones sense feina apuntades a la borsa de treball que veuen com l’empresa contracta gent que no Ć©s a la llista. Tot plegat, en plena pandĆØmia, en quĆØ la Generalitat ha dit per activa i per passiva que tĆ© mancanƧa de professionals.
“Ćs mentida que faltin professionals, els treballadors estem doblant torns”, es lamenta una de les infermeres que ha volgut dir la seva. Lamenta tambĆ© la desorganitzaciĆ³ en el procĆ©s de vacunaciĆ³, ja que a Tarragona hi ha hagut casos d’infermeres que s’han ofert voluntĆ riament a vacunar i que un cop al centre hospitalari els han dit que no feia falta.
Font: naciodigital.cat