Si no fos perquè s’ha tornat tan freqüent fora per no creure-s’ho
27 de gener de l’any 2021, ja estem ben entrats en el segle XXI. L’era de la tecnologia, la informàtica, temps en el que dur un telèfon molt més potent que els ordinadors que teníem a finals del segle XX és del més habitual. Avui fent un click, entrant en una app o bé en una pàgina de navegació tens accés a quantitats ingents d’informació d’arreu del planeta en pocs segons. Pots saber de tot menys si tens plaça en aquell procés selectiu de l’ICS que es va engegar fa més de dos anys i mig…
I és que és igual que llegeixis aquest escrit avui, demà, en una setmana o d’aquí a uns mesos. Els problemes informàtics (quan no una desídia absoluta per resoldre unes convocatòries de selecció) són la tònica general de l’ICS des de que va decidir privatitzar els aplicatius informàtics de l’empresa, privatització a la que CATAC-CTS IAC ens hem oposat sempre. Tot mostrant que allò de que privatitzant es millora el que hi ha i s’estalvien recursos és una quimera, una fal·làcia per no dir directament que és riure a la cara de les treballadores.
I és que no fa encara ni quinze dies que es va obrir el procés per a presentar els títols (al ja tristament famós INGESTA) que ja està donant problemes i dels bons. Personal que no pot accedir al SGRH, que no pot descarregar els separadors, que no li surten tots els separadors que toquen i que han d’anular la cita prèvia per aquests problemes que estan a l’ordre del dia.
Des de CATAC trobem absolutament inacceptable el fracàs crònic de l’empresa pública més gran del país, l’ICS, a l’hora de gestionar els seus serveis informàtics.
I és que és comprensible, organitzar tot aquest procés per exàmens que “només” fa uns dos anys que s’han fet és un temps massa escàs (espero que el lector capti la ironia). Poden posar com a excusa la pandèmia si volen però si fem memòria de les oposicions del 2015 (si, aquelles que es van fer únicament per a que els interins no accedissin a la carrera professional, carrera que gràcies al TS ara ja cobren) des de que van realitzar l’examen fins que van accedir a la plaça van passar uns anyets també.
No es pot entendre que en plena pandèmia, i crisi del sistema sanitari públic al que se li han vist les vergonyes, a la nostra estimada empresa no se li hagi acudit buscar un procediment més àgil per a consolidar les places de les persones opositores, que són milers, quan molts d’ells estan treballant en precari des de fa anys. Per si no ho saben tenen accés a tots els títols entregats durant anys als RRHH de cada gerència i degudament compulsats per la mateixa empresa a un click.
Encara bo que tot i els endarreriments per a resoldre els processos selectius tenim una Borsa de treball eficaç i actualitzada per tal de regular la contractació de… Ah, no que tampoc. Que encara no s’ha fet la nova baremació… Total, la darrera “només” data de febrer del 2019. Tot i que veient el pacte de Borsa que van signar SATSE, MC i UGT amb l’ICS potser és millor així.
En fi una vergonya darrera l’altra tal i com CATAC-CTS IAC hem denunciat constantment i, mentrestant, el personal de primera línia esperant una plaça que no arriba. Amb sort podran celebrar que tenen la plaça poc abans de la jubilació. Esperem que l’empresa que porta la informàtica de l’ICS no porti també el sistema de les jubilacions perquè si no, ho tindrem ben magre.
Senyor Argimon, en un país amb cara i ulls aquest problema dins de l’Administració hauria suposat la rescissió dels subcontractes i la dimissió dels responsables de l’empresa. És lícit que vostè s’estigui llaurant una carrera política i que, a més, estigui com a secretari de Salut Pública del departament, però si això provoca que l’ICS quedi relegat a un segon terme hauria de pensar en dimitir.
