El determinants socials de la salut són les circumstàncies en les quals les persones neixen, creixen, treballen, viuen i envelleixen, incloent el conjunt més ampli de forces i sistemes, com totes les polítiques, normes i sistemes socioeconòmics que influeixen sobre les condicions de la vida quotidiana d’aquestes persones.
Totes les condicions descrites anteriorment poden ser altament diferents per a diferents subgrups d’una població i poden donar lloc a diferències en matèria de salut.
Malgrat algunes d’aquestes condicions siguin inevitables, per tant desigualtats, moltes altres poden ser innecessàries i evitables, i en aquest cas es consideren inequitats d’un sistema que hauria d’esforçar-se per fer augmentar l’equitat entre la seva població.
La COVID-19, tot i que en un primer moment semblava que afectava tothom per igual, ha posat de relleu de nou que les desigualtats socials produeixen diferències tant en la vulnerabilitat (la possibilitat d’infectar-se) com en la severitat (la complicació de la patologia), i ha aportat dades que evidencien aquesta diferent incidència segons categoria professional, sexe, edat o riquesa de l’entorn.
La COVID-19 ha mostrat la interconnexió de la salut amb tots els àmbits de la vida i com les desigualtats socials, i també de gènere, afecten la salut de les persones.
A les possibles causes de desigualtat social a l’hora d’enfrontar un possible contagi, de més o menys severitat, s’ha d’afegir també que aquesta pandèmia ha portat implícit el confinament, que ha posat a prova la capacitat i la qualitat del seu seguiment depenent de la capa social pertanyent.
Tanmateix, confinaments imposats per a evitar la propagació del virus han paralitzat les economies i, com és habitual, els més afectats solen ser els més vulnerables. Moltes persones han perdut la feina i els ingressos econòmics, i els que no tenien estalvis no han pogut fer front a les despeses del dia a dia, les mensuals, el lloguer, les hipoteques o les diferents factures.
S’ha disparat la demanda de les persones que per alimentar-se han hagut de fer cua en llocs de dispensació de menjar o als menjadors socials.
Institucions internacionals preveuen que la desigualtat i la pobresa seran encara més evidents en els propers mesos, per això molts governs ja s’han apressat per anunciar ajuts i polítiques contra la pobresa.
La pandèmia provocada pel coronavirus suma ja moltíssimes víctimes mortals i milions d’infectats en el món, però a més a més preocupa com està agreujant la desigualtat i la pobresa.
L’Organització Mundial del Treball (OIT) ha pronosticat per aquest any la pèrdua de 12 milions de feines a temps complet a Europa, de forma definitiva o temporal.
Segons la ONU, en moltes parts del món, existeix el dilema de treballar, arriscant la salut, o perdre definitivament els ingressos. S’estima que al voltant de 2000 milions de persones treballen al sector informal; són persones que treballen sense contracte
ni cap regularització que els protegeixi de pandèmies com la COVID-19.
Les desigualtats també es manifesten en la salut.
Les persones que viuen en barris de nivell socioeconòmic més baix pateixen major nombre de contagis de COVID-19.
Manuel Franco, professor de Medicina Preventiva i Salut Pública de la Universitat d’Alcalà d’Henares i de la Universitat John’s Hopkins de EEUU, afirma que existeix una diferència de cinc vegades més contagis en zones de nivell sòcio-econòmic més baix que a d’altres que són més riques. Ell apunta l’existència almenys de tres causes possibles: en primer lloc, la precarietat laboral, si treballes cinc o
sis dies a la setmana en horaris estrictament presencials, tens una més elevada exposició a contraure el virus; la segona causa serien les condicions d’habitabilitat, perquè no és el mateix confinar-se dues persones en un pis de 90m2 amb dos banys, que sis persones en un habitatge de 50m2 amb un bany (a aquesta última causa se li afegeix l’amuntegament dels barris en les grans ciutats); i per últim, com a tercera causa tindríem que les persones que viuen en barris de nivell socioeconòmic més baix tenen més incidència de malalties de base o cròniques. En diferents estudis s’ha pogut mostrar com existeix una diferència de fins a deu anys d’esperança de vida entre les persones que viuen en diferents barris de grans ciutats.
Autores com Clare Bambra han introduït conceptes com el de sindèmia, que uneix sinèrgia i pandèmia, i que es refereix a l’amplificació d’una epidèmia per factors estructurals previs (patologies cròniques i determinants socials de la salut).
El col·lectiu Storydata , amb el suport de CRITIC ha creat un seguit de mapes propis que permeten buscar els casos i l’afectació de la COVID-19 per àrees bàsiques de salut (ABS, similar als barris a les grans ciutats, o agrupant municipis en els pobles més petits) de tot Catalunya amb el màxim detall.
El mapa elaborat demostra que el coronavirus amb dades acumulades des del juny, ha afectat més durament els barris amb menor renda per càpita i, alhora, més densament poblats a Catalunya. Podeu llegir en detall l’article1 publicat a aquest diari.
ELS REPTES DEL FUTUR.
La crisi de la COVID-19 ha aconseguit aturar la vida tal com la coneixíem. El col·lapse provocat per la pandèmia ens ha situat davant d’escenaris d’incertesa on la por de la pèrdua de drets i llibertats o de la proliferació de gestos de caire autoritari semblen conduir-nos a un mateix lloc: la negació del futur. Però aquesta situació també obre la possibilitat de canvis profunds i té la capacitat de revelar els límits d’un mode de vida que ha quedat trastocat per sempre. Què pot emergir d’aquesta crisi? Quines noves utopies, quines noves paraules necessitem per donar sentit i concretar el món que està naixent?
La reflexió s’ha de situar, també, en el context d’una transició ecològica i mediambiental en tensió amb les lògiques electoralistes i a curt termini, i planteja la necessitat d’una transformació en les consciències ciutadanes per fer front a aquest repte extraordinari.
En els últims anys, la democràcia ha experimentat transformacions que imposen la necessitat de reflexionar de nou i col·lectivament al voltant del seu sentit i del seu futur. L’economia de mercat, l’expansió dels populismes —especialment dels que s’articulen des d’ideologies radicals de dreta— i altres patologies polítiques amenacen les institucions democràtiques.
Ara mateix és de vital importància tenir pobles i ciutats més ben preparats en serveis públics de cara al futur, recordant que les crisis econòmiques afecten de forma desigual la salut de la població i, precisament per això, s’ha de fer una crida al “manteniment de les polítiques de protecció social” amb una “mirada d’equitat” per intentar una màxima cohesió social.
EN L’ÀMBIT SANITARI AIXÒ ES TRADUEIX EN :
– Evitar la infradotació pressupostària crònica de la Sanitat.
– Que els recursos públics siguin efectivament públics, res d’externalitzacions, subcontractacions, o subvencions a la privada, que ja han mostrat com no només encareixen el servei per la pèrdua de diners en els traspassos, sinó que a més poden arribar a ser, i en tenim casos, nius de corrupció.
– Ara mateix l’equitat sanitària davant desigualtats en salut, seria aportar més recursos allà on hi ha més necessitats, és a dir, tenir ara mateix més recursos d’atenció primària, rastrejadors, etc, on hi ha més contagis o risc dels mateixos.
– Fomentar unes polítiques que afavoreixin la formació del personal sanitari i una posterior retenció d’aquest potencial humà i intel·lectual, amb sous i condicions laborals més justes.
En conclusió, cal ajustar les polítiques públiques i evitar un augment de les desigualtats i la segregació, tant pel que fa a estratègies de Salut, així com en totes les polítiques.
Únicament així podem contribuir a una millor JUSTÍCIA i PAU socials.
Candi Gonzàlez Garcia.
Infermera Hospital Germans Trias i Pujol.
Delegada sindical CATAC-CTS/IAC
[Aquest article ha estat publicat a la revista EINA SINDICAL MOVIMENTS SOCIALS, núm 504 per www.sindicat.net USTEC·STEs (IAC)]
ENLLAÇOS:
https://news.un.org/es/story/2020/04/1473582
https://www.elcritic.cat/dades/mapa-de-la-covid19-a-catalunya-barri-a-barri-69235
