Posted By: Berta 
Ningú pagarà per això…
tret dels empleats públics, i de la ciutadania contribuent.
El desgavell al que vam assistir fa uns dies amb les oposicions de personal d’administracions públiques va ser un escàndol a tots nivells. Els primers perjudicats els propis opositors que, estupefactes, van assistir a un joc dels disbarats en comptes de a un procés selectiu. Persones esperant durant hores per a que, al final, els enviessin a casa sense fer l’examen, personal contractat que no tenia ni idea de les seves funcions i que era incapaç de resoldre els dubtes i reclamacions dels afectats, gent fent els exàmens amuntegats en aules atapeïdes, per resumir tot el que no pot passar en un dia tan important per a milers de persones que van sacrificar hores i hores estudiant va passar.
Aquesta nova pífia per part de la Generalitat amb les oposicions de personal d’administracions públiques, els sortirà gratis un cop més als responsables (per dir-ho així) polítics, però ben car als contribuents i especialment a totes aquelles prop de catorze mil persones cridades a tant infausta convocatòria. Que ningú no es pensi que han ‘castigat’ ni de bon tros una Directora General de Funció Pública amb el cessament, quan sabem del cert que serà reubicada pels seus a una nova posició de poder i privilegi, tant aviat com hagi cessat el ressò d’aquest últim escàndol, tant rutinari i oblidable com tots els que l’han precedit.
Tampoc no ens pensem que l’Administració de les catalanes i catalans podrà rescindir sense més ni més l’injustificable i maldestre contracte amb l’empresa Cegos: de ben segur tindrien el típic contracte blindat amb una clàusula que encarirà fins i tot més qualsevol procés de rescissió. O sigui que, després d’haver invertit un fotiment de calers dels catalans per què una molt qüestionable empresa formada per caps de recursos humans de firmes capçaleres de l’Ibex l’espifiés ben espifiada, encara s’hauran de desembutxacar alguns calerons més per tal que es pugui desviar l’atenció d’aquesta malaurada contrapropaganda electoral.
Pagarem la resta els plats trencats, tot i ser facilíssim d’esbrinar qui podria haver estat el malversador / maladministrador de fons públics realment responsable, sense dubte un alt càrrec amb sou ministerial que mai no farà front amb responsabilitat patrimonial pròpia a tant evident mal ús dels fons públics.
Aquest és el lamentable statu quo en què vivim: el de la normalització de l’administració incompetent i/o corrupta sense que ningú no respongui de les seves malifetes amb l’erari públic, i que ni tan sols tinguem temps ni ganes de pair un escàndol perquè ja ens esperem resignadament a què aparegui el següent, de manera totalment normalitzada. Estem assolint nivells estratosfèrics de brutalització de les dinàmiques socials i polítiques, assumint amb mostrenca resignació que les coses són així i que no val la pena reaccionar.
Però no ens podem permetre seguir vivint submergits en la hipocresia ni l’acriticisme, o renunciar a les possibilitats de lluita i protesta; tot i saber com és de fal·laç aquest miratge de ‘democràcia i estat de dret’ en què vivim, des de CATAC-CTS us encoratgem a fer sempre el pas endavant per denunciar la injustícia i enfrontar-nos-hi. Quan el sistema és injust, la rebel·lia és obligació!
