Divendres #25N diem PROU
A CATAC-CTS com cada any el 25 N dia internacional contra la violència de gènere, donarem veu a les víctimes, denunciarem la violència masclista i ens solidaritzem amb les dones del món que la pateixen. Ho farem mobilitzant-nos al carrer en diversos actes escampats per centres sanitaris del territori!
Violència sexual, que en el sentit ampli del concepte l’OMS defineix com: Tot acte sexual, temptativa, comentaris o insinuacions no volgudes, o qualsevol acció destinada a comercialitzar o treure profit d’alguna manera de la sexualitat d’una persona coaccionant o emprant directament la violència.
Una de les situacions més comunes fora l’assetjament sexual en l’àmbit laboral, la subtilesa, amb la que, en molts casos, es pot arribar a presentar fa entenedora la dada que el 70% de les dones han de suportar alguna mena de violència masclista durant la seva vida. Si ens n’anem al més esfereïdor dels extrems, trobarem el tràfic de dones, que acaben exercint la prostitució pràcticament en condició d’esclavatge. Tristament, no és difícil que recordem diverses operacions policials que han desmantellat organitzacions dedicades a aquesta barbàrie. Però el problema persisteix. Possiblement en aquest moment n’hi hagi d’operatives a diverses ciutats grans del nostre territori. Una xacra a erradicar.
Violència digital contra les dones: Definida legalment com tots els actes de violència masclista i de misogínia en línia comesos, instigats, amplificats o agreujats, en part o totalment, amb l’ús de tecnologies de la informació i de la comunicació, plataformes de xarxes socials, webs o fòrums, correu electrònic i sistemes de missatgeria instantània, i altres mitjans semblants que afectin la dignitat i els drets de les dones.
En aquest capítol també inclourem la ciberervigilància soferta amb total desconeixement per algunes dones per part de les seves parelles i les notícies enganyoses difoses apuntant conegudes militants feministes.
No podem trobar millor, ni més recent exemple que la campanya d’assetjament a les xarxes de perfils feministes, orquestrada per la dreta mediàtica, econòmica, judicial i política a fi d’atacar tant la llei del sí és si, com a la ministra del ram.
Des del món sindical, demanem i molt seriosament que en l’àmbit informatiu se centri el focus en els agressors i no en les víctimes, fugint del temptador morbo, que esperaríem trobar-nos només en el pitjor periodisme groc, però que, en persecució d’audiències i clics, en molts casos s’escampa pels mitjans com una taca d’oli pudent.
De l’administració i les institucions n’esperem la coordinació necessària per prendre les accions precises contra tots aquests tipus de violències de gènere, subordinant els interessos partidistes a la protecció i seguretat de les dones. Especial protagonisme hauria de tenir la prevenció. Que cal iniciar a l’escola, d’una banda, i també embrincant els elements necessaris per a impedir l’accés a la pornografia a edats tan tendres com els 8 i 9 anys en què s’han arribat a documentar casos. No costa imaginar que amb la plasticitat pròpia d’aquestes edats aquesta mena d’estímuls poden trastornar el que hauria de ser una més gradual evolució del despertar a la sexualitat.
Finalment, cal remarcar que la millor de les estratègies, és totalment inútil si no va més enllà del paper, cal dotar de recursos humans, materials i econòmics els ens que comparteixen responsabilitats en aquest camp.
