Dia 1 de Maig la lluita continua
Altra vegada 1 de Maig, altra vegada dia de reivindicacions, altra vegada dia de lluita per els drets de les persones treballadores. I és que, malauradament, aquest dia continua essent necessari i més després del que ha passat durant els darrers anys i el que encara està passant.
I és que si la factura de la crisi-estafa del 2009 va caure quasi íntegrament sobre les espatlles de la classe treballadora tant de forma directa; retallades de sou, acomiadaments, desnonaments, pobresa,…. com de forma indirecta; retallada de drets, retallada de serveis públics i un deute públic desorbitat que haurem de pagar durant generacions, la crisi desencadenada per la COVID-19 primer, les pujades abusives dels preus de la llum i el gas desprès i la guerra d’Ucraïna no fan més que penalitzar encara més a les classes desfavorides i augmenta la bretxa amb les classes econòmiques més altes que aprofiten aquestes circumstàncies per enriquir-se encara més.
Com sempre les grans perjudicades som persones que, malgrat els indicadors macroeconòmics pre-covid, encara no ens havíem recuperat de la darrera crisi i ara veiem com s’ha aprofitat una pandèmia, una crisi energètica i una guerra per collar-nos encara més.
És evident, i així ho han dit els experts durant anys, que el nostre país ha de canviar el seu model productiu i que s’han de millorar les condicions laborals dels seus habitants. S’ha de dignificar els sous, és inacceptable que hi hagi una part important de la població que, malgrat treballar, estigui per sota de dintell de la pobresa o que estigui en risc d’exclusió. És inacceptable els nivells d’atur que suporta el nostre país i que la resposta del govern sigui apostar per endarrerir la jubilació perjudicant l’entrada de la gent jove al mercat laboral. No podem dir que pertanyem a Europa quan en altres països europeus tenen, millors sous apart, unes condicions laborals i de conciliació molt millors de les que tenim a casa.
No ens podem rendir i hem de demanar tantes vegades com calgui una jornada laboral de 35 hores amb una retribució que permeti a les treballadores viure amb dignitat, una conciliació familiar real, la fi de la bretxa salarial i uns convenis que contemplin una pujada salarial igual a l’encariment del cost de la vida. Uns serveis públics i de qualitat haurien de ser la base sobre el que el benestar de la població s’hauria de sostenir.
Prou privatitzacions! Prou precarietat! Prou retallar drets! Un altre 1 de Maig reivindicant el que ja havíem de tenir. Un altre 1 de Maig lluitant per recuperar el que ja ens han tret. Un altre 1 de Maig de la classe treballadora. Tant de bo arribi el dia en que no calgui manifestar-nos el dia 1 de Maig.
