Posted By: Berta 
Quousque tandem… L’allau des de l’ICAM/INSS vers l’Atenció Primària
Les desgràcies per a la nostra sanitat pública des que van començar els temps de la pandèmia no tenen fi, i adquireixen formes i variacions de tota mena. Darrerament, per acabar de completar-les, se’ns ha afegit la sobrecàrrega de feina que suposa la desastrosa gestió de baixes laborals per malaltia, per part tant de l’INSS com de l’ICAM.
Partint d’una situació en què aquestes dues organitzacions estan sota mínims de personal (falta d’incorporació de noves places, baixes ocasionades per la pròpia pandèmia, etc), des de bon començament d’aquest període crític s’ha assentat el molt qüestionable costum de comunicar les altes als treballadors per via SMS. Ens trobem que, en molts casos, no hi ha hagut cites per avaluacions mèdiques durant el temps de la incapacitat, degut a aquestes dràstiques mancances de personal, i les avaluacions, si n’existeixen, queden en mans dels metges de família de l’Atenció Primària, fins i tot si en alguns casos s’han de valorar o introduir canvis de contingència, que sabem no podran inserir o validar els MF en processos d’incapacitats allargades en el temps. Això sí: al treballador se li ofereix la possibilitat d’inscriure reclamació contra les resolucions d’alta mèdica dins un termini màxim de 10 dies a partir de la comunicació de dita alta.
El problema que ens hem trobat, en tots els casos en què l’alta era reclamable, és… que a la pràctica, no és possible fer aquestes reclamacions. L’avaluació pertinent del cas s’ha de demanar mitjançant unes cites prèvies que, a les oficines de les delegacions provincials de l’INSS, estan hores d’ara, i des de potser ja fa més d’un any, estan copades en exclusiva per a la gestió de sol·licituds del conegut Ingrés Mínim Vital, amb el qual és de facto impossible fer les esmentades reclamacions. Aquestes, junt amb la valoració i gestió dels canvis de contingència, queden a les mans dels equips d’Atenció Primària, sobrecarregant amb tasques afegides a sanitaris ja brutalment sobrecarregats per tot l’afegiment d’esforços assistencials nous, aportats per la situació pandèmica.
Les qüestions a plantejar, llavors, serien:
- quant trigarà a resoldre’s aquesta situació de mal funcionament als organismes encarregats de gestió de les incapacitats laborals per malaltia,
- quant de temps es mantindrà aquesta tòxica dinàmica de desplaçament de les gestions de baixes laborals, cap a personal d’Atenció Primària ja sobrecarregat excessivament per tots els sobreesforços que ha portat la situació pandèmica, i
- a què esperen CatSalut i l’ICS, per posar fil a l’agulla, i arribar a un acord amb INSS i ICAM per tal de no cronificar encara més aquesta situació de desequilibri funcional que està afectant una Atenció Primària, i el seu personal, ja a la vora de l’esgotament;
- En definitiva, quan tornaran a funcionar INSS i ICAM amb normalitat i assumint totes les tasques que els són pròpies, al nivell previ a la pandèmia.
Entenem que no és demanar massa, i que la conjuntura actual només pot ser qualificada com d’ABÚS.
