Posted By: Berta
ICS films presenta Processos d’estabilització
Per fi estem arribant a aquest joc dels disbarats en què s’ha convertit aquest procés selectiu de l’ICS (per a quasi totes les categories perquè vergonyosament hi ha categories que encara no han estat convocades) i, com una mala pel·lícula que has anat a veure pel tràiler tens ganes que acabi tot i no acabes d’entendre què ha passat, per quina raó i per quins set sous no t’has aixecat i has marxat a la meitat.
La raó és que el tràiler és molt bo, s’estabilitzaran milers de professionals de l’ICS amb l’objectiu que el % d’eventualitat es redueixi fins a estar per sota del 8% (ara es veu que era de tota l’administració pública, a l’ICS pot continuar sent per sobre donat que hi deu haver administracions on estan per sota perquè devien estabilitzar els seus professionals abans), un argument fantàstic, però malauradament per a gestionar aquest procés hi havia al capdavant la direcció de l’ICS.
Si seguir el fil argumental d’aquesta pel·lícula (de por?, comèdia?, drama?, un no sap què pensar) ha estat del tot impossible amb incompliments en els terminis, errors en les llistes, ara ets fase 1 ara fase 2…, totalment indigest, indignant i injust tant per a les persones que han pres part d’aquest procés amb il·lusió com per a la resta de treballadors.
I és que si el fil argumental ha estat nefast, el final de pel·lícula com a poc és terrible. Opacitat a l’hora de donar places, situacions tan inversemblants com que treballadors que per fase 2 han hagut de canviar de gerència quan si haguessin passat a fase 3 s’haurien pogut quedar al seu lloc de feina, companys de fase 3 que hauran de canviar de domicili quan altres amb menys mèrits es podran quedar al seu lloc per REPESCO, gent que per no agafar destinacions s’han quedat fora de la REPESCO…, unes situacions que fan pensar que s’hauria dut millor la gestió de tot des del famós camerino dels germans Marx.
Això sí, una cosa queda molt clara i és que si abans l’ICS controlava als treballadors amb els contractes precaris, ara la seva intenció és fer-ho a través de les comissions de servei, l’adjudicació de places per gerència i els processos de mobilitat. O ingenus de nosaltres ens pensàvem que la precarietat desapareixeria només amb la consolidació de la plaça, amb sort, al lloc on treballes?
El que dèiem al començament de l’article un bon argument, un bon tràiler per una mala pel·lícula amb un final que fa que se t’indigestin les crispetes.
