Posted By: Berta
No hi ha hagut lliçons apreses arran dels drames globals viscuts amb la pandèmia COVID: avui, encara més que abans, hem de lluitar aferrissadament contra el desballestament dels serveis públics fonamentals que són objecte de desig i cobdícia de les corporacions sanitàries privades i de l’economia especulativa.
La precarització de la Sanitat pública atempta contra el Dret a la Salut de totes les persones, maltracta els i les seves professionals, beneficia interessos privats en detriment dels serveis públics i s’enfoca només en la intervenció sobre les malalties en comptes d’establir polítiques transversals que fomentin la Salut. La privatització retalla l’accés universal a la salut i converteix aquesta en només un bé explotable.
Davant d’aquesta situació que empitjora any rere any, l’administració respon amb compromisos buits, mesures poc transparents i polítiques públiques definides als despatxos sense comptar amb l’opinió dels i les professionals que exerceixen el dia a dia, ni amb participació ni demandes de la ciutadania. Per tant, des dels moviments socials reclamem accions urgents i efectives:
L’Atenció Primària no rep recursos suficients per fer la seva funció essencial: garantir la salut de tothom. Més enllà dels anuncis i paraules, cal invertir realment, i en allò que és atenció primària, el 25% del pressupost global de Salut i fer-ho en les àrees més precaritzades i infradotades actualment: infraestructures insuficients, falta de professionals i llistes d’espera excessives que desesperen, tan en la primària com en l’hospitalària.
Els serveis públics d’atenció sanitària a la infància en perill: El nou model de funcionament de la Pediatria a Catalunya presentat pel conseller concentra el servei en equips territorials. Perd característiques de model de proximitat, universal, equitatiu, de qualitat, que ha de cobrir totes les franges d’edat dels infants, suposant un greuge a la mobilitat de les famílies per les distàncies i els mitjans de transport i que pot perjudicar greument els col·lectius més vulnerables en dificultar l’accés a aquest servei.
Encara hem de reclamar recursos per atendre la Salut Mental en detecció precoç, i l’atenció integral i transversal a cada etapa de la vida a tots els àmbits de l’atenció assistencial, si abans de la pandèmia era una necessitat urgent, després d’aquesta, s’ha convertit en una emergència social, però en comptes de revertir la situació continua essent la gran oblidada per part de les administracions.
Prop del 75% del pressupost va a serveis concertats amb empreses privades: La salut NO és un negoci. Cal posar fi als contractes i convenis privats i no renovar els que finalitzin. Les empreses privades no prioritzen la salut sinó els seus beneficis empitjorant les condicions del seu personal, la qualitat dels serveis i l’atenció sanitària. Volem aturar les privatitzacions, canviant el marc legal que les facilita i, paral·lelament, volem una gestió més eficaç dels recursos públics reduint el nombre de càrrecs de confiança amb sous desorbitats que són totalment desproporcionats en relació amb la resta de treballadores del sector. Prou portes giratòries.
Condicions laborals dignes: Tothom té dret a condicions de treball dignes. El sistema actual abusa de la temporalitat en què es troben una gran part de les treballadores i estableix diferències injustes entre el personal sanitari. Dimensionar les plantilles necessàries per a l’atenció sanitària i establir condicions d’estabilitat laboral per part dels gestors.
La pobresa, causa de malalties: La salut no és només una qüestió de polítiques sanitàries, sinó d’un sistema que eviti vulneracions de drets bàsics com l’habitatge, el treball, les pensions, l’educació, la pobresa energètica o les conseqüències de l’emergència climàtica. Cal garantir condicions de vida dignes com a condició primera per a la salut de la població.
