Posted By: Berta
Un ICS lliurat al productivisme més embogit i perillós
Això del model de sanitat pública que ens vol encolomar aquest Govern “d’esquerra”, no va de salut pública ni individual, com tampoc d’atendre el dret fonamental a la salut de la ciutadania: va tot de quadrar xifres i pressupostos, dins un esquema embogit de productivisme que sembla ideat per algú que s’ha begut l’enteniment, que potser ni tan sols es fixa en el fet que el que ha de gestionar és una empresa sanitària i no pas una fàbrica de recanvis.
És així com s’explicaria que les infermeres i infermers hagin de treure feina fent tasques pertanyents al nucli central de les competències mèdiques, que les i els TCAIs hagin de suplantar les infermeres en tasques on només els compet cooperar (paraula difícil d’interpretar pels gestors, sembla), que el personal administratiu es vegi empès a assumir tasques menors, i sempre conflictives, de les que competen al personal sanitari, que els metges i metgesses FiC hagin d’empassar-se totes les tasques que als facultatius hospitalaris els fan nosa i perdre el seu temps preciós…
Concretament, en el cas de la gestió de baixes laborals per part d’infermeria, potser aquests genis gestors no s’han rumiat bé fins a quin punt pot portar aquest productivisme portat a les màximes conseqüències. Per exemple, l’infermer/a que decidís portar aquesta dèria a la seva feina d’un mode stajanovista podria convertir cada motiu de demanda en un motiu de baixa laboral i així disparar fins al disbarat les xifres d’absentisme laboral motivat per baixes mèdiques (no oblidem mai que el cognom de la baixa, sempre és i serà aquest). De debò podria assumir el sistema el cost en baixes laborals a causa de transferir aquesta competència mèdica a qui només fa per pressió laboral, un procediment que correspon, i s’associa directament, amb un diagnòstic mèdic que no n’està autoritzat a fer…? Recalquem: la indicació d’incapacitat laboral, de qualsevol durada, NO és un senzill acte administratiu, una feineta irrellevant.
Però ara, a més, ens trobem que és el mateix Consell de Col·legis d’Infermeria de Catalunya – organisme que suposàvem havia de defensar els interessos d’infermeres i infermers catalans– qui es pronuncia en favor d’aquesta dèria productivista neoliberal del Govern, bàsicament sota el feblíssim argument que “hem de fer el què digui la jefa / el jefe”: obeeix, penca i calla. Potser mai abans s’havia pronunciat el CCIIC de manera tan vergonyosa en pro de polítiques sanitàries antiprofessionals, antisocials i neoliberals com amb aquest repugnant pronunciament. Ni tan sols amb la gestió infermera de la demanda aguda (GIDA), on el personal d’infermeria ha de decidir para-mèdicament sobre motius de demanda que no sempre s’hi avenen amb la seva formació reglada i competències, o amb el fluix suport a les vagues recents contra un 3r Acord ICS classista, defectuós i injust.
Cridem al seny de tothom, a fer una plantada i reflexió sobre a on estan portant la nostra sanitat pública, que estan convertint en una de baratillo, excloent, explotadora, classista i neoliberal, i recuperem el sentit salubrista que ha d’enfocar la visió, missió i objectius de l’acció sanitària. Per això mateix, totes les institucions socials i/o professionals, com ara el CCIIC, haurien de sentir-se obligades a oposar-se a la normativització d’estratègies que són tan dolentes i perjudicials per a la seguretat del pacient, com per a la dignitat i seguretat dels professionals i la salut de la societat.
Sempre direm el mateix: si fan de la injustícia llei, tenim el deure de rebel·lar-nos!
