Posted By: BertaĀ Ā Ā Ā Ā Ā Ja hi tornem a ser. Una vegada mĆ©s, i en van masses, lāepidĆØmia de grip (aquesta vegada barrejada amb COVID, virus estomacals i refredats) ha tornat a demostrar que tenim un sistema de Salut constantment en tensiĆ³, ja que en qualsevol situaciĆ³ que se surti del normal queda totalment colĀ·lapsat.
Segurament aquests dies sentirem al departament de Salut donar un seguit dāexcuses per a justificar aquesta situaciĆ³ com per exemple la baixa taxa de vacunaciĆ³ contra la grip i el Covid o inclĆŗs, tirant de demagĆ²gia, culpant les diferents vagues convocades per els sindicats en contra dāun acord insuficient que lāĆŗnic que fa Ć©s donar quatre duros (i a algunes categories laborals ni aixĆ²) per continuar treballant en, prĆ cticament, les mateixes condicions laborals.
No Ć©s d’estranyar doncs que veient que aquesta manca de previsiĆ³, de dotaciĆ³ de personal i dāinsistir en acords que no milloren les condicions laborals dels treballadors sigui de fĆ cil preveure que cada cert temps ens trobarem amb el desolador panorama que ara estem veient. Pacients que es tiren hores (i dies) als passadissos pendents dāingrĆ©s, altes precoces de pacients que al cap de poc han de reingressar, ambulĆ ncies que no poden deixar els pacients a urgĆØncies per manca dāespai i que, per tant, queden inutilitzades si hi ha noves urgĆØncies, hospitals demanant als CAP que no es derivin mĆ©s pacients si no Ć©s estrictament necessari, etc.
I Ć©s que podem trobar molts motius, i excuses, per justificar aquesta situaciĆ³ que perjudica i molt tant a pacients com a treballadors i que posa en risc novament la vida de les persones mĆ©s vulnerables tal com, desgraciadament, vam comprovar no fa gaire. Les solucions dāurgĆØncia han estat obligar a portar mascareta als centres sanitaris (una mesura dāeficĆ cia limitada) i tornar a activar la baixa dāautoresponsabilitat per a pacients amb simptomatologia lleu per tal que no hagin dāanar al CAP a buscar la baixa mĆØdica.
Si busquem la causa principal, la trobarem en la manca crĆ²nica de finanƧament del sistema catalĆ de Salut. Si mirem la despesa que es fa per PIB al nostre paĆs el % dels pressupostos que destina la Generalitat a sanitat podem observar que sĆ³n molt inferiors al % que hi destina Espanya.
Font Catsalut
Segurament que lāargument del conseller Sr. Balcells i el del molt honorable president Sr. AragonĆØs serĆ el de dir que la culpa Ć©s dāEspanya, i potser Ć©s aixĆ, perĆ² si vius en la comunitat autĆ²noma amb mĆ©s impostos propis del paĆs i amb els polĆtics mĆ©s ben pagats un comenƧa a pensar que tirar pilotes fora Ć©s la forma mĆ©s fĆ cil d’escĆ³rrer responsabilitats.
Com es pot comprovar per dades extretes de la mateixa Generalitat de Catalunya lāinfrafinanƧament crĆ²nic de la sanitat catalana Ć©s una de les raons per les quals el sistema de salut colĀ·lapsa de forma periĆ²dica i si sāaguanta, Ć©s merament pel sobreesforƧ del personal que, una vegada i una altra, treballen doblant torns i amb excĆ©s de cĆ rrega de treball, cosa que pot perjudicar, i molt, a lāusuari.
Si seguim buscant i ens fixem per exemple en la manca de coneixements dāautocura de la poblaciĆ³ o en els baixos Ćndexs de vacunaciĆ³ podem trobar que, malgrat de portes enfora el discurs del govern i de sanitat Ć©s que la PrimĆ ria Ć©s fonamental per a donar uns bons serveis sanitaris, aquesta atenciĆ³ PrimĆ ria encara estĆ maltractada i mal finanƧada (estem lluny de dedicar el 25% del pressupost de salut a lāAtenciĆ³ PrimĆ ria que Ć©s el que els treballadors reclamen) per una polĆtica hospitalocentrista. AixĆ² provoca que en comptes dāuna actuaciĆ³ de prevenciĆ³ i promociĆ³ de la salut es treballa en el que podrĆem anomenar āmedicina reactivaā Ć©s a dir en comptes dāevitar la patologia i, en els casos lleus, donar els coneixements a la poblaciĆ³ per a lāautocura es treballa en una situaciĆ³ dāacciĆ³-reacciĆ³ que va en contra dels fonaments de la primĆ ria i que provoca situacions com lāactual. ColĀ·lapse total.
Diuen que no hi ha diners per a millorar les condicions del personal de sanitat, no hi ha diners per a invertir en polĆtiques dāautocura, benestar i dotar dels recursos suficients a la sanitat que es mereix la poblaciĆ³ de Catalunya, perĆ² desprĆ©s quan colĀ·lapsa surten a la TV amb posat seriĆ³s i recomanant a la gent que no vagi al metge.
Fa poc que van sortir els informes PISA amb uns resultats acadĆØmics catastrĆ²fics dels alumnes catalans, cosa que va confirmar que les retallades fetes durant anys finalment han malmĆØs el sistema educatiu catalĆ . El nostre PISA anual sĆ³n les diverses epidĆØmies que hem patit i que patirem i any darrere any suspenem sense que ningĆŗ hi posi soluciĆ³. El mĆ©s probable Ć©s que, en comptes dāaugmentar el finanƧament dāeducaciĆ³ i salut que seria el mĆ©s lĆ²gic, es treguin de la mĆ niga diversos equips de treball per fer un estudi de la situaciĆ³ i en busquin solucions (sempre que aquesta soluciĆ³ no sigui millorar el finanƧament).
Aneu a pastar!