Posted By: Berta 
DE L’ICETAZO INICIAL AL DESGAVELL ACTUAL: OPOs ordinàries / extraordinàries per estabilització de personal públic interí… i més d’allò de sempre!
Ara que ens trobarem de sobte amb unes macro-ofertes públiques d’ocupació, anunciades amb rebombori com la gran ocasió per estabilitzar interins i interines de les administracions públiques, toca fer alguns aclariments per tal que ningú no es pensi que estem davant un miracle, o una bicoca:
- Aquestes places, NO SERAN CAP REGAL. Hi ha qui ho diu, que es regalaran per via concurs de mèrits milers de places a interins/es que fins avui no han estat capaços de treure’s places per via oposició, “com deu mana”. De fet, es tracta més aviat de complir, i molt per baix, amb la reparació d’un greuge comparatiu a les administracions públiques amb la resta de la UE, on SÍ es complia amb la Directiva europea 70/1999, equiparant els empleats públics als treballadors de l’empresa privada –els emparats per l’Estatuto de los Trabajadores– quant a que no es podia abusar de la seva contractació temporal (fer-nos fixos/es en passar de 3 anys de contractes a llocs de treball estructurals) ni de les seves condicions contractuals (no indemnització per acomiadament / cessament). Ja portem 23 anys, que es diu aviat, incomplint de manera flagrant la principal normativa UE per els empleats públics, i feia ja 7 anys que la UE havia exigit el ministre Montoro l’estabilització d’almenys 300.000 empleats de les Aa.Pp. com a condició per la continuïtat de lliurament de fons de cohesió europeus. Hores d’ara, aquest condicionat no s’ha acomplert ni de bon tros, i han de córrer per fer una gran estabilització com sigui abans del termini de finals de 2024.
- De fet, l’intent d’acomplir amb les exigències UE va ser el què va portar Iceta, el ministre PSOE més incapaç i incompetent, a mirar de fer una componenda amb els tres sindicats ‘majoritaris’ a la Mesa Estatal de Funció Pública (UGT, CCOO i CSIF) per la qual només una ínfima part d’empleats públics accedirien a l’estabilització per vies de concurs de mèrits: el conegut com a Icetazo que, afortunadament, va ser esmenat –tot i que no amb suficient profunditat– a les negociacions del Congreso prèvies a la redacció i aprovació de la que ha arribat a ser la Llei 20/2021 d’estabilització de personal temporal de les administracions públiques. Si d’alguna cosa es tracta, per aquests tres sindicats, és de què ells no perdin els seus txantxullos i milionàries subvencions per formació, rebudes de tots els nivells de les administracions públiques. I justament per això, van veure apujats en un 56% les seves subvencions estatals per a “formació”, a canvi d’assolir un correcte enteniment amb el ministre Iceta en aquesta espinosa qüestió. Es tractava de fer mans i mànigues per tal d’eludir sancions europees de quantia astronòmica, i llavors bé que es van guanyar la seva corresponent mordida.
- Ja hem vist que les actuals convocatòries, doncs, són més aviat COMPENSACIÓ, i escassa, a l’abús de temporalitat i frau de llei respecte a les normes laborals UE, i un greuge comparatiu cronificat respecte dels treballadors de l’empresa privada, acollits a l’Estatuto de los Trabajadores. Només haurien d’haver canviat un parell de punts de l’EBEP/TREBEP (Estatuto Básico del Empleado Público) per tal de poder acomplir correctament amb les necessitats d’una estabilització massiva d’empleats en abús de temporalitat. Si han hagut de negociar una Llei nova ex profeso, és perquè l’estabilització de personal públic NO és la seva prioritat ni de bon tros: no ens creurem, a aquestes alçades, que s’han tornat tant generosos de cop i volta, oi?
- Ara que ja s’anuncien aquestes convocatòries extraordinàries, encara amb molts punts per aclarir quant a la seva execució, veiem i veurem com tothom vol treure’n suc. Per una banda, els polítics i governs de tots els nivells, que volen apuntar-se aquesta jugada com un vessament de generositat vers els empleats públics; per una altra, els sindicats que NO HAN JUGAT CAP PAPER EN AQUESTES CONVOCATÒRIES, o bé fins i tot havien mirat de legislar contra els interins públics via Reial Decret amb el Gobierno de España, proven de treure’n profit via cursos de preparació, o apujant-se al carro de les lluites de les plataformes d’interins/es, a les quals no els hem vist els tres últims anys, tot i haver-los convocat repetidament. A Catalunya, sense anar-hi més lluny, només CATAC-CTS ha estat defensant en solitari la lluita d’interins/es des del 2019, i des d’almenys dos anys abans, l’execució de concursos de mèrits per tal de recuperar totes les taxes de reposició perdudes a les convocatòries públiques de manera crònica, reduint l’enorme precarietat de les nostres administracions públiques, i concretament a la nostra Sanitat Pública.
- Tot allò dit, encara queda la incògnita, en el cas de l’ICS, de veure com es resoldrà tot aquest atzucac de cara a interins i interines de la nostra sanitat pública. Com hem de creure que l’ICS, amb els pitjors serveis i mitjans de Selecció de Personal d’entre totes les administracions públiques de la Generalitat de Catalunya, serà capaç de resoldre abans de 2024 les convocatòries extraordinàries PESOT, si hores d’ara no ha pogut ni concloure les convocatòries de la P-2018, deixant pendents d’un fil i pures endevinalles algunes tant nombroses com les de DSI, TCAI o personal GiS? Si no es fa ja mateix un esforç d’equipació humana i material important, i millores més que necessàries al molt defectuós Pacte de Selecció Temporal –afavoridor tan sols dels interessos particulars tant de l’empresa, com dels tres sindicats signants MC, Satse i UGT–, tot fa pensar que, realment, al darrere només hi ha un propòsit externalitzador / privatitzador d’aquests serveis públics, inclòs dins un generalitzat menysteniment de les administracions de la nostra Sanitat Pública.
Per acabar, sí hem de fer una crida a totes i tots els treballadors de l’ICS a inscriure’s a les venidores convocatòries, tant les extraordinàries com la ordinària de reposició que vindrà després: mai tornarem a veure passar un tren més gran d’oferta pública d’ocupació, i ens ho hem de plantejar com un “ara o mai”. Però així i tot, i més veient com han caigut els nostres drets laborals al llarg dels últims anys, i encara una mica més amb l’excusa dels anys de la pandèmia, no podem estar-nos de reclamar també una major consciència crítica vers els canvis que encara estan per arribar, i una demanda de tot cor de mantenir-nos en peu de mobilització front els canvis que encara ens hauran d’arribar, i que no es preveu que vagin a millor: en qualsevol moment, haurem de tornar a convocar-nos per a un ARA O MAI, de plantar-nos ferma i decididament davant els abusos contra els empleats públics, contra la sanitat pública i contra la salut de tota la societat.
Estigueu a l’aguait, i demaneu suport al vostre delegat sindical més proper.
On som?
https://www.catacctsiac.cat/temes/icetazo/
