Cal tenir present que aquest es el pacte assolit a la Mesa General de la funció pública, però, tot i que d’alguna manera fixa el marc de la negociació, les condicions concretes d’estabilització de la plantilla en el ICS encara estan pendents de negociar-se a la Mesa Sectorial de la Sanitat, encara és possible lluitar per aconseguir alguna millora.
Un dels aspectes que ens disgusta més és el desequilibri en la valoració dels serveis prestats, dissenyada de manera que menysvalora les en les carreres professionals mes dilatades.
Tampoc podem perdre de vista el gran pes que s’atorga al fet de tenir superada la fase d’oposició en les darreres convocatòries. No estem dient en cap moment que això no s’hagi de contemplar, però quasi una quarta part de la puntuació per a la consecució de la fixesa contractual sembla una dificultat addicional al accés, juntament amb l’escalonada valoració del ACTIC i el català representen una demanda més senzillament assolible per a les generacions més recents d’aspirants.
Sent que de l’esperit de la sentencia europea se’n desprenia que l’estat havia de compensar un deute històric amb les seves treballadores en precari, moltes durant dècades. Ens sembla contradictori dissenyar una metodologia d’accés que prima justament el contrari.
