Posted By: BertaĀ
Ja fa un temps des de Catac-cts/iac vam engegar una campanya contra les agressions als professionals de la sanitat que persegueix sensibilitzar als usuaris per respectar als seus cuidadors. Els lemes principals de la campanya sĆ³n: āprou agresionsā, āels meus guants no sĆ³n de boxaā
Tots sabem que una imatge val mĆ©s que mil paraules, i per aixĆ²,aquesta campanya es basa en l’Ćŗs de cartelleria en les zones en quĆØ els usuaris esperen el seu torn, buscant la comprensiĆ³ i lāempatia de lāusuari.
L’acceptaciĆ³ va ser territorialment dispar entre els diferents centres que formen el regne de Taifes en quĆØ s’ha convertit l’ICS. Des de permetre la colĀ·locaciĆ³ dels cartells i, fins i tot, aplaudir la iniciativa, fins a centres on les direccions (que no simpatitzen gens amb el nostre sindicat i aixĆ² acostuma a ser bon senyal quan parlem d’un sindicat) van impedir penjar els cartells en Ć rees susceptibles de ser vistos pels usuaris, cosa que li treu totalment el sentit. No perdem de vista que l’Ćŗnica reivindicaciĆ³ de la campanya, Ć©s el NO a les agressions als professionals de la salut.
MĆ©s greu encara, ens hem trobat com a la GerĆØncia Territorial de Tarragona, en centres on les direccions havien acceptat de bon grau la iniciativa, han estat els alts cĆ rrecs de la gerĆØncia qui sāhan dedicat a arrencar-los i a prohibir-ne lĆŗs.
D’entre la multitud d’agressions, les mĆ©s contundents han estat tractades amb particularitat davant de la ComissiĆ³ ParitĆ ria de PrevenciĆ³ i els comitĆØs de salut laboral de cada territori. En aquesta tessitura les declaracions institucionals del conseller Argimon, en quĆØ etiquetava com a molt preocupant l’augment d’agressions als professionals, sĆ³n del tot contradictĆ²ries amb el tarannĆ de les direccions territorials que en molts casos tendeixen a amagar el cap sota lāala. Ja vam tractar la qĆ¼estiĆ³ a lāarticle: āVES PER ON SURTā.
No cal ser molt valent per, des de la protecciĆ³ d’un despatx no accessible al pĆŗblic, salvaguardats d’agressions i riscos biolĆ²gics, decidir que no es permetrĆ una campanya contra l’agressiĆ³ dels treballadors o, no sĆ© quĆØ Ć©s pitjor, que ja ha arribat l’hora de suprimir les mampares de les treballadores exposades. Aquesta afirmaciĆ³ ens consta que ja lāha fet alguna ilĀ·luminada amb mĆ©s poder que seny.
Prou que es nota que mai us han agredit asseguts cĆ²modament a la cadira del vostre despatx! Us cal respectar mĆ©s als professionals que cada dia conviuen amb l’usuari i pateixen els seus ondulants estats anĆmics. Per si no us ha quedat clar, us ho torno a dir, vosaltres sou un agressor mĆ©s, NO TENIU VERGONYA!!
La salut d’una empresa es mesura per la salut de les persones que hi treballen, i vosaltres, des del conseller, passant per gerents, directors, reposables de recursos humans i caps de divers plomatge, sou els mĆ xims responsables de la salut dels professionals que treballem l’ICS. Feu el “punyeter” favor de posar-hi remei, d’altra manera no sereu mĆ©s que cĆ²mplices.
Des de CATAC-CTS/IAC fem una crida a tots els professionals a no deixar-ne passar ni una. Comuniqueu als vostres comandaments, a la unitat bĆ sica de prevenciĆ³ de la vostra Ć rea (UBP) o als delegats del nostre sindicat, totes les agressions per petites que us semblin. No hem de normalitzar cap mala paraula, cap mena d’agressiĆ³ ni cap mancanƧa de prevenciĆ³ per part de l’ICS.