Posted By: Berta 
Quan hom sent parlar del maltractament al personal de l’ICS, s’imagina males condicions laborals, mal retribuïts i ningunejats pels mateixos que de cara a la galeria els donen medalles i copets a l’esquena. Malauradament tot això és cert, però per desgràcia vivim en una societat egoista i individualista en què prima el “jo” i després el “jo també” on el fet de pensar que un està pitjor a la seva feina és un argument irrefutable que desacredita les legítimes reclamacions d’un col·lectiu, que ja patia de col·lapse abans d’haver de suportar el pes d’una pandèmia que ha tret les vergonyes del sistema sanitari en particular i de la societat en la qual vivim en general, que treballa en el que és un dels pilars bàsics de l’estat del benestar.
I és que invertir en sanitat és invertir en salut.
No pretenc enfocar aquest article com a mur de les lamentacions de les retribucions desfasades i retallades que patim els que treballem a l’ICS. Aquest és un tema que hem d’intentar d’arreglar ara que s’ha de negociar el 3er acord. Un 3er acord on CATAC-CTS/ IAC lluitarà perquè tots els treballadors de tots els estaments vegin recompensada la seva feina i dedicació, però divago, com deia aquest és un altre tema.
Perquè si em podria passar pàgines i pàgines parlant de les retribucions hi ha un tema, de gran importància també, que afecta milers de persones que han de viure amb la incertesa de no saber on treballaran l’endemà o la setmana que ve o si el mes que ve estaran en un centre o en un altre. Treballadors que durant anys han estat sotmesos a contractes precaris provocats per la manca d’ofertes d’oposicions.
I ara arriba el millor. Durant l’any 2018, sí, ho he escrit bé… l’any 2018, van sortir a concurs quasi 20.000 places per estabilitzar part dels contractes eventuals i interins de les treballadores de l’ICS. Des d’octubre del mateix any i fins al juny del 2019 milers de professionals van passar a fer uns exàmens on van posar esforç, il·lusió, por, neguit i moltes emocions més. Oposicions on es jugaven el seu futur professional. Doncs ara bé, estem a principis de 2022, ho torno a repetir… 2022, i només una part ínfima d’aquests opositors tenen la plaça en propietat. Estem parlant del voltant d’unes 200 places donades de les 20.000 que van sortir a concurs. Ja fa quasi 4 anys des de la convocatòria! Quan altres treballadores d’altres sectors de l’Administració, dins del mateix any de la convocatòria, ja tenen examen, concurs de mèrits i assignació de places fetes, a sanitat encara estem com estem. Hom diria que escriuen els expedients amb ploma en un pergamí!
El personal està esgotat i enfadat. No només estem lluitant contra una pandèmia amb, agafo les paraules literals dels nostres polítics, “el que hi ha”, sinó que a més a més veiem amb sorpresa que sembla que ens prenguin el pèl. Que després de més de 3 anys d’oposició surtin les puntuacions del currículum amb quasi 1000 errades és delirant. Que després de treure la puntuació dels auxiliars administratius treguin una fe d’errates modificant la instrucció original és, a part d’una broma de mal gust, perillós, perquè pot crear un precedent a què l’administració s’aculli a partir d’ara si no fem res per evitar-ho.
I mentrestant, acollint-se a la famosa dita de qui dies passa, anys empeny, els dirigents de l’ICS van donant dates aproximades de resolució de les oposicions que ja no es creu ningú perquè 
sistemàticament han anat dilapidant la seva credibilitat amb promeses buides.
Després s’estranyen de què el personal format al país faci les maletes a la recerca de millors condicions laborals i d’una estabilitat que saben que a casa no tindran durant anys.
