Cap pas enrere: Ara més que mai toca defensar la llengua!
Un cop coneguda la resposta del Tribunal Suprem on es desestima el recurs presentat per la Generalitat de Catalunya sobre la sentència del TSJC que imposa que el 25% del currículum dels centres educatius s’ha d’impartir en llengua espanyola, com a sindicat majoritari de l’ensenyament públic que des de sempre hem estat defensors de la llengua catalana i de la immersió lingüística als centres educatius, manifestem que:
Exigim que el govern de la Generalitat i el Departament d’Educació donin el màxim de suport als centres educatius i a tot el professorat evitant que hagin de fer canvis que els obliguin a prescindir de la immersió lingüística i a considerar el català com a llengua vehicular d’aquests centres.
Davant de tots els intents de fer recular la llengua catalana a l’espai on s’hauria de protegir més fàcilment, cal fer passos endavant i el moment és ara. La immersió ha demostrat ser un model de consens on la gran majoria de la societat la reconeix com eina indispensable a les nostres aules, enfront d’una minoria que s’hi mostren contraris, i fan tot el possible per fer fora la llengua catalana dels nostres centres.
Ara que el Departament d’Educació ha admès que la situació de la llengua en els centres educatius és francament dolenta, exigim que deixin sense vigència el nou model lingüístic del sistema educatiu d’octubre de 2018, un document que va estar redactat al marge de l’opinió de la comunitat educativa, on en cap moment es constatava la situació de minorització i vulnerabilitat que patia i pateix la llengua catalana a la nostra societat i que, sense cap mena d’embut, apunta cap altres territoris de l’Estat espanyol on es segrega per llengua. Ara, anys després, podem afirmar que no ha servit per anar endavant sinó que, fins i tot, pensem que ha servit per entorpir la situació de la nostra llengua des del moment que apunta cap a un trilingüisme –aparentment igualitari- que només serveix per afeblir la més vulnerable: el català.
Hem de ser conscients que tenim una llengua en situació d’emergència: o s’actua amb decisió i fermesa i es posen les bases per revertir aquesta reculada, o el català d’aquí a pocs anys s’haurà convertit en la llengua del passat. Des de la USTEC·STEs (IAC) afirmem que només hi ha una manera de revertir aquesta situació: cal deixar de banda acomplexaments i posar tots els recursos per fer del català la llengua veritablement d’ús a l’ensenyament, a totes les matèries i en tots els espais dels centres educatius.
- El que ara necessita el català és:
- Ser la llengua vehicular des de l’Escola bressol fins a la Universitat, incloent tant l’àmbit acadèmic com tots els espais de relació de la comunitat educativa (patis, extraescolars, passadissos, reunions amb les famílies, menjadors…).
- Augmentar les Aules d’acollida per acollir i integrar l’alumnat nouvingut en el centres.
- Aconseguir ràtios baixes a l’aula com a eina de poder incidir en el coneixement i l’ús de la llengua.
- Inversió en formació i reciclatge gratuïts dels professional de tots els nivells educatius.
- El desenvolupament, de forma coordinada per parts dels CRP i assessors LIC dels serveis educatius, de recursos i materials actualitzats lligats a l’aprenentatge de tots els sabers.
- Potenciar les relacions culturals i lingüístiques entre docents i estudiants dels Països Catalans.
- Promocionar els estudis dels professionals de la llengua.
Molt especialment exigim un país, un projecte lingüístic: El projecte lingüístic ha de venir determinat pel Departament. El marge de maniobra o adaptació de cada centre ha de representar un percentatge molt petit.
La immersió lingüística avalada per un 82% de la nostra societat respon a la nostra voluntat de construcció d’un país cohesionat, a la nostra obligació de garantir les mateixes oportunitats als infants i joves independentment de la seva llengua de família, i al nostre desig de construir una societat democràtica, culta, plural i lliure. En contraposició a la gran tasca que com a país portem a terme des de l’inici del nostre model lingüístic, no deixant al marge de la nostra societat a ningú per la seva llengua d’origen, ens trobem amb la permanent voluntat d’un percentatge minoritari de persones que tenen per objectiu atacar el nostre país fins a fer-lo desaparèixer. Som conscients que l’atac a la nostra llengua és una de les eines utilitzada recurrentment per portar a terme aquesta fita, per això sempre ens trobaran davant qualsevol atac defensant que la immersió lingüística no es toca: el català sempre serà la nostra llengua vehicular als centres educatius.
