L’Icetazo i els seus col·laboradors necessaris
Amb l’anomenat “acuerdo sobre el plan de choque para reducir la temporalidad en las administraciones públicas” (l’Icetazo, per entendre’ns) bàsicament, a partir d’ara els empleats públics només seran interins fins a 3 anys, amb oposicions o sense. Si, arribat aquest termini, no surten convocatòries de oposicions a temps, les administracions públiques i les seves plantilles sortiran perjudicades, i per tant, els seus usuaris també. Els empleats que hem patit abús de temporalitat fins avui quedem sotmesos a indemnització de 20 dies per any treballat, amb un màxim de 12 mensualitats. Això se’n diu un robatori als treballadors públics interins/temporals (900.000 a tot l’Estat espanyol), i es perpetra amb la connivència de tres sindicats grocs i traïdors: CCOO, CSIF i UGT, que han posat les seves signatures a l’acord donant pas a la tramitació del reial decret consegüent.
Si fins ara teníem algun dubte sobre les capacitats de Miquel Iceta com a ministre d’Administracions Públiques, ara el fet de fer-se recolzar per la complicitat d’organitzacions que engreixen les seves arques mitjançant fons de formació dependents sobretot d’un sistema corruptocràtic d’oposicions mal regulades, plenes de fosquedats i escàndols de tota mena… ara ja ens queda palesa la seva carència total de la raonabilitat, el criteri propi o la cintura pel diàleg social que caldria esperar d’algú a la seva posició de govern. Al reialme de la chapussa, la improvisació i l’anar fent per esquivar l’escrutini de la legalitat europea, aquest ministre s’ha envoltat barroerament d’allò més mesquí del pseudo-sindicalisme per acabar fent una jugada que llença 900.000 empleats públics (i la xifra anirà creixent!) cap a un pou de precarietat laboral encara més endurida, i que de pas debilita les Administracions Públiques i tot el seu sector d’ocupació, fet que repercutirà encara més negativament sobre el mercat laboral i directament sobre l’economia. De debò, algú pot pensar que això és ser “socialista”?
