-
La lluita de classes en temps de pandèmia capitalista
- Campanyes lligades als principals eixos d’acció sindical i reivindicacions de la IAC en el darrer període.
- Dels fons europeus al pacte de govern ERC-JuntsxCatLa lluita de classes en temps de pandèmia capitalista
4 milions d’aturats (15% de la població activa). Més de 638.000 treballadores en Ertos, pagats amb diners públics.
117.000 milions de diners públics han estat destinats a salvar les grans empreses. Empreses amb beneficis obscens, alliberant-les de les seves obligacions salarials i socialitzant pèrdues. Mentre grans conglomerats empresarials enviaven els treballadors a l’atur via ertos les classes populars pagàvem la factura via impostos.
És cert que s’ha fet un increment de la despesa social durant la pandèmia, però tant important com augmentar-la és determinar qui pagarà la factura: cap mesura fiscal extraordinària que obtingués del gran capital i de les grans fortunes de la banca o dels terratinents una part dels recursos necessaris per fer front a la crisi multidimensional de la pandèmia.
En la clàssica lluita entre capital i treball (que ara gràcies a la lluita ecofeminista hem entès que és una lluita entre capital i vida, doncs el treball compren molt més que el restringit concepte de treball assalariat capitalista, i que el metabolisme econòmic capitalista sempre externalitza els costos de reproducció de la força de treball i dels recursos naturals) les treballadores hem perdut en relació al PIB 64.500 milions cada any des de el 2009 (bàsicament el que va costar a les classes populars el rescat bancari, però cada any!!).
La pandèmia ha posat en evidència que l’actual model de producció i distribució de mercaderies, un model econòmic irracional i productivista, ens porta a una espiral creixent de crisis socials i econòmiques, però també de catàstrofes ecològiques que fan aquest sistema incompatible amb la vida i els límits biofísics del planeta.
Que les retallades, externalitzacions i privatitzacions en educació, sanitat, serveis socials dels darrers anys per part del Govern de la Generalitat i de l’Estat tenen un caràcter netament criminal.
Que mentre la gent gran moria en un sistema de residencies retallades, precaritzades i privatitzades, el mercat residencial ha esdevingut un negoci milionari a l’alça per empreses i fons voltors.
Que mentre les treballadores de la sanitat en plena crisi sanitària no tenien ni per EPIs, mentre el sistema col·lapsava i, tal com assenyala un estudi del Centre europeu pel control i prevenció de malalties (ECDC), esdeveníem el país del món amb el percentatge de sanitaris afectats pel Covid-19 més alt del món; les clíniques i laboratoris privats es feien d’or amb proves PCR i tests ràpids…, i la Generalitat feia contractes milionaris a dit.
Que mentre Amnistia Internacional assenyala Catalunya com la comunitat que més ha retallat en sanitat (12’37% total i 24% de l’atenció primària) el govern de la Generalitat aprovava, en el bell mig de la pitjor catàstrofe social dels darrers temps, un nou decret privatitzador dels serveis públics (decret 69/2020) per alegria de lobbys i empreses amigues.
La pandèmia ha posat en evidència més que mai que la precarietat té nom de dona, que la feminització de la pobresa i la invisibilització del treball reproductiu i la violència de gènere configuren un sistema de doble explotació i opressió (i de triple opressió a totes les immigrants). Ha posat en evidència el fracàs absolut d’unes polítiques que no posen en el centre la vida: només en el 2018 a l’Estat es van emprar 130 milions d’hores diàries en treball de cures no remunerades. Aquesta xifra equival a 16 milions de persones treballant 8 hores diàries sense rebre cap mena de retribució econòmica (i això abans de la pandèmia, ara les xifres són exponencialment més altes), mentre, el treball de cures remunerat només empra actualment 3’8 milions de persones a l’Estat, de les quals 2’9 milions són dones. Com dèiem aquestes dades posen en evidència que de “treball” no en falta, però que el limitat “concepte” de treball en la lògica capitalista i patriarcal externalitza la feina de reproducció de la força de treball alhora que els sectors que romanen formalment dins del mercat de treball són precaritzats i sobreexplotats sota l’implacable lògica de la divisió sexual del treball.
Milers de famílies sense alternativa habitacional han estat víctimes dels desnonaments durant la pandèmia (tot i que es va dir que s’aturarien) mentre grans immobiliàries, fons voltor, sector financer han fet l’agost i el Govern de l’Estat ha renunciat als 65.000 milions de rescat d’una banca que ara acomiada milers de treballadors alhora que assumeix formalment com a deute públic els 35.000 milions d’euros del parc immobiliari de la SAREB.
Vivim doncs una massiva destrucció de llocs de treball i de repressió salarial; desviació massiva de diners públics i rescat a les grans empreses sense reforma fiscal progressiva; manteniment de les reformes laborals i legislacions que, com la “Llei Rider”, segueixen sent, en realitat, pistes d’aterratge pel capitalisme de plataforma, autèntiques trituradores de drets laborals, socials i del territori.
Les ajudes no han arribat als qui més ho necessiten: Treballadores de l’economia informal sense contractes o contractes temporals, de la construcció, la restauració, treballadores de la llar, treballadores del sexe, sense papers, aturats de llarga durada sense dret a prestacions…s’han quedat de la nit al dia sense cap font d’ingrés. Per això des de les diferents plataformes i la taula sindical hem demanat reiteradament una renda bàsica universal d’emergència social. Perquè les traves burocràtiques, lleis d’estrangeria i reformes laborals del mercat de treball, fan impossible que les ajudes arribin a qui més ho necessiten amb les ajudes actuals.
I mentre les cues de l’atur creixen exponencialment i els ERTO es converteixen en ERO (un augment del 1.993% els 2 primers mesos del 2021 respecte el 2020, i tot just comença la cosa…) ens arriben anuncis de que s’ampliarà el període de càlcul per a les pensions contributives fins a 35 anys, que s’allargarà l’edat de jubilació i s’aplicarà la “motxilla austríaca” a les pensions per privatitzar-les a través de plans d’empreses aprovats per conveni (els fons seran gestionats per bancs i asseguradores) amb la col·laboració necessària dels grans sindicats. Això en un país on tenim la taxa de temporalitat més elevada de la UE (26%), i on les dones representen el 74% dels contractes a temps parcial. Traducció: els joves i les joves d’avui no cotitzaran 35 anys en un mercat de treball com aquest ni treballant fins els 90 anys.
I això amb una taxa d’atur juvenil del 40%. Una generació que només ha conegut crisi, precarietat, reformes laborals i, quan ha protestat, repressió policial. Un Jovent que ha vist com en els darrers temps les administracions han accelerat la mercantilització de l’educació. I com hem vist a la darrera reforma de la FP (i tantes altres que la precedeixen) una educació que posa en el centre de les seves polítiques “adaptar l’escola al segle XXI”; adaptar-la a un mercat de treball feudal, adaptar-la a un sistema productiu que es carrega el planeta; unes polítiques educatives que converteixen el dret a l’educació en una “inversió personal” per competir amb els altres, una educació per “emprenedors”; per adaptar-se amb èxit a la llei de la selva de tots contra tots. Unes polítiques nihilistes que volen que els joves i les joves s’adaptin dòcilment i amb “educació emocional” a un món que s’autodestrueix. Una educació a la cua d’Europa en inversió (2’8% a Catalunya, 6% mitjana europea), amb ràtios dignes de la cabina dels germans Marx, i un 40% de la plantilla en precari i en frau de llei (això en educació i en tota l’administració pública) mentre es tanquen línies públiques i les grans multinacionals com Google aprofiten la pandèmia per desembarcar en l’educació pública amb l’ajuda de la Generalitat.
Lleis d’estrangeria i CIES que criminalitzen i apuntalen el racisme institucional front els drets bàsics de les persones més vulnerables. Lleis mordaces al servei d’un sistema judicial arbitrari i repressor que engarjolen cantants, activistes i sindicalistes mentre l’extrema dreta i el feixisme ocupa l’espai públic i confraternitza amb els cossos policials, mentre engarjolen cantants per dir veritats tan evidents com que vivim en una monarquia corrupte…
Tot això mentre les grans centrals sindicals i la seva estratègia de concertació social ( pressió testimonial amb accions d’alliberats combinat amb meses i contactes amb polítics) no han forçat a al govern de la Generalitat a fer cap concessió significativa; ni al govern “més progressista de la història” a complir les seves promeses: defensar les pensions de jubilació, augmentar el salari mínim professional i derogar una reforma laboral que deixa als sindicats sense capacitat de negociació.
De fet, les poques victòries (encara que molt parcials) que hi ha hagut en el darrer període tan a nivell estatal com a Catalunya (“llei rider”, llei de regulació de lloguers, retirada llei Aragonés..) han set fruit d’una estratègia molt diferent: confrontació i lluita ( instruments d’intervenció directa de les treballadores i afectats amb aliances en moviments socials: amb vagues i ocupacions de l’espai públic, vivendes i empreses) que combinava formes de sindicalisme social amb pressió institucional i judicial.
No obstant, aquesta estratègia també ha estat marcada per grans derrotes, però és la única que ha funcionat parcialment. Actualment hi ha lluites disperses en empreses amenaçades per tancaments, plataformes i sindicalisme social i la lluita per l’habitatge, contra el capitalisme de plataforma, per les pensions o la sanitat pública que tenen certa capacitat de marcar l’agenda del debat públic i social, però estem a anys llum del nivell de conflictivitat i mobilització que va marcar els anys 2011-2014 on tan a Catalunya com a la resta de l’Estat es va aixecar el període amb més capacitat de mobilització i conflictivitat social i laboral des de la transició.
Aquell període marcat per estratègies de sindicalisme social en les que la IAC va participar i impulsar la lluita en tots els terrenys (Marxes de la dignitat, marees pels serveis públics, assemblea groga, etc.,) el món del treball va passar a l’ofensiva a través d’una acció sindical que trencava el solipsisme corporatiu habitual, de tal manera que Catalunya i la resta de l’estat van esdevenir la zona amb més jornades de hores de vaga i de mobilització de tota Europa. No va ser fàcil pels poders fàctics desactivar tota l’energia social i laboral que es va activar durant aquell període fruit d’una estratègia basada en aliances amb els moviments socials i l’aposta pel conflicte, l’autoorganització d’usuaris i treballadors, com a forma per a guanyar drets.
- Campanyes lligades als principals eixos d’acció sindical i reivindicacions de la IAC en el darrer període.
Des d’abans de l’inici de la pandèmia que ha precipitat una segona resecció mundial i una crisi multidimensional que ja s’estava incubant feia temps, la IAC ha intentat impulsar i participar de totes les plataformes i espais de lluita que intentaven parar el cop i alhora oferir una sortida alternativa a la crisi que estigués al serveis de les majories socials i no dels poders econòmics.
–Començant per la campanya contra la llei Aragonès que poc abans del COVID-19 va tombar el projecte de llei i a partir d’aquesta lluita va configurar una plataforma en defensa dels serveis públics amb caràcter permanent:
La feina de la IAC ha ajudat a tombar la Llei Aragonès
El passat 3 de febrer de 2020 ha estat un gran dia per a totes les persones treballadores i usuàries dels serveis públics a Catalunya. La Comissió d’Economia i Hisenda del Parlament de Catalunya ha emès un vot contrari per la majoria de formacions polítiques i en no superar el tràmit el projecte de Llei de Contractes de Serveis a les Persones, més coneguda com a “Llei Aragonès”, no s’arribarà a votar en Ple, la qual cosa indica que, finalment, ha estat tombada!!!
https://iac.cat/2020/02/10/lleiaragones-rebutjada/
No al Decret de Concert social i gestió delegada. Comunicat de la Plataforma en Defensa dels Serveis Públics arran del Decret 69/2020 del govern de la Generalitat de Catalunya.
https://iac.cat/2020/08/03/no-al-decret-de-concert-social-i-gestio-delegada/
La Plataforma en defensa dels serveis públics, de la que formem part la IAC, ha fet avui roda de premsa (veure comunicat de premsa) per presentar la campanya de mobilitzacions per uns serveis 100% públics. Des de la Plataforma defensem un model de serveis públics que siguin de titularitat, gestió i provisió públiques i que permetin garantir les millors condicions laborals i la millor atenció.
https://iac.cat/2020/11/04/serveis-100-publics-roda-de-premsa/
–La configuració de la Taula sindical de Catalunya – ja abans de la pandèmia- on per primera vegada s’ha coordinat certa unitat d’acció en els grans temes per part del sindicalisme alternatiu i en aliança amb els moviments socials (com ha quedat manifest els darrers primers de maig) i que va arrencar amb una mobilització i ocupació (“passem a l’ofensiva”)en solidaritat amb la vaga del País Basc per les pensions, fins a fer campanyes conjuntes contra les subcontractes o l’organització del primer de maig entre d’altres:
La IAC, CGT, CNT, CoBas, COS i Solidaritat Obrera, han començat el cicle de lluita per tal de recuperar drets, llibertats i millores laborals. Dijous 30 de gener, a la tarda, diferents col·lectius i entitats, es van manifestar per les ciutats de Tortosa, Reus, Lleida, Girona. A Barcelona, a més de la convocatòria de la tarda, es va protagonitzar una “tancada” al matí a les oficines de la Seguretat social del carrer Aragó.
https://iac.cat/2020/02/02/30g-inici-cicle/
-i ja en el context de la crisi pandèmica algunes iniciatives des de la Taula Sindical de Catalunya:
Que ningú quedi enrere ho garantim entre totes!
Organitzem-nos en els sindicats combatius, sindicats d’habitatge, col·lectius feministes, juvenils i de migrants. En acabar la quarantena totes al carrer a lluitar pels nostres drets!
https://iac.cat/2020/03/19/que-ningu-quedi-enrere-ho-garantim-entre-totes/
Convocatòria unitària: aquest primer de maig a les 18h tothom als balcons!
La Taula sindical de Catalunya (CGT, IAC, CO.BAS, CNT, COS, SO) convoquem un 1r de maig combatiu davant de l’actual crisis sanitària, econòmica i social
https://iac.cat/2020/04/27/1r-de-maig-18h-als-balcons/
Comunicat unitari del sindicalisme alternatiu i combatiu del 27 de maig de 2020
REPARTIM EL TREBALL I LA RIQUESA
Sobre l’ingrés mínim del govern estatal i la renta garantida de la Generalitat de Catalunya:
https://iac.cat/2020/05/28/unitari-alternatiu-i-combatiu/
La Taula sindical de Catalunya (CGT, IAC, CO.BAS, CNT, COS, SO), tal i com es va fer l’any passat, torna a convocar des del sindicalisme combatiu un primer de maig unitari. Està prevista la convocatòria de mobilització descentralitzades a tot el país i, a Barcelona, a la coneguda com a “Plaça del Cinc d’Orus” ( Passeig de Gràcia-Diagonal) a les 17h.
https://iac.cat/2021/04/20/la-taula-sindical-convocara-al-cinc-dorus/
Per un primer 1 de maig anticapitalista. aquest primer de maig des del sindicalisme alternatiu i els moviments socials és proposa una primera agenda política, social i laboral per construir l’alternativa:
https://iac.cat/2021/04/27/per-un-primer-1-de-maig-anticapitalista/
–En coordinació també amb el sindicalisme alternatiu de la resta de l’Estat,
Organitzacions del sindicalisme alternatiu dels pobles de l’Estat espanyol han consensuat, avui 23 de març, la següent declaració conjunta respecte a la crisis del Coronavirus. La declaració rebutja acceptar que les persones treballadores, una vegada més, siguin els que assumeixin els cost econòmic de la crisis.
https://iac.cat/2020/03/23/declaracio-conjunta/
–En les plataformes a nivell de Catalunya i de l’Estat com “Pla de xoc social”, “Plataforma 3 octubre”, “Fins que caiguin” o “som majoria”:
Pla de Xoc Social: Necessitem urgentment un pla de xoc social que no s’oblidi de les treballadores ni de les classes populars.
https://iac.cat/2020/03/16/pla-de-xoc-contra-corona/
Pla de Xoc Social: Les nostres vides valen més que els seus beneficis. Tancament total de totes les activitats no essencials.
https://iac.cat/2020/04/13/tancament-de-no-essencials/
Pla de Xoc Social! Que la crisi la pagui l’Íbex-35. La IAC, amb la Taula sindical de Catalunya i més de 180 entitats hem convocat, aquest 20 de juny, concentració a la Borsa per impulsar el Pla de xoc social;
https://iac.cat/2020/06/16/que-la-crisi-la-pagui-libex-35/
Plataforma 3 OCT: La IAC dona suport a la convocatòria #CoronaCiao de la Plataforma 3 d’octubre contra la repressió i per les llibertats de cassolada contra la monarquia.
https://iac.cat/2020/04/13/la-iac-dona-suport-a-coronaciao/
Fins que caiguin: Contra la repressió, per la llibertat d’expressió pels drets socials més elementals. Mobilitzem-nos fins que caiguin!
https://iac.cat/2021/03/03/finsquecaiguin/
Som Majoria: Dissabte 13 de març, al migdia, al Parc de les Tres xemeneies de Barcelona, la IAC va formar part de les 250 entitats que es van concentrar per presentar el manifest on es reclamen polítiques econòmiques i socials al servei de la vida digna de tots i totes.
https://iac.cat/2021/03/15/no-pot-esperar/
-Per altre banda la IAC com a tal hem denunciat una Mepag desapareguda i inoperant posant sobre la nostra taula reivindicativa sobre la taula de l’administració.
MEPAGC: l’administració retratada: https://iac.cat/2020/01/31/mepagc-ladminsitracio-retratada/
-Uns pressupostos insuficients i en molts aspectes regressius per la situació de pandèmia que vivíem.
Pressuposts 2020 gen.cat: no són la millor opció!
https://iac.cat/2020/04/22/pressuposts-2020-gen-cat-no-son-la-millor-opcio/
-Hem estat i participat de totes les plataformes que malden pels drets de les interines a nivell de Catalunya i amb coordinació amb els sindicats alternatius de la resta de l’Estat. Reunions amb partits polítics. I fent campanyes unitàries i pròpies al respecte, així com participant de les accions, reunions i intervencions a nivell estatal:
“Mobilitzacions: fi de la temporalitat! #fixesaja Lleida, Girona i Barcelona han estat avui escenari de concentracions per reivindicar la consolidació del personal públic en abús de temporalitat, avui, 19 de març, primer aniversari de la sentència del TJUE”
https://iac.cat/2021/03/19/mobilitzacions-fi-de-la-temporalitat/
Amb campanyes pròpies i amb la resta de sindicats de l’estat:
“El sindicat IAC ha organitzat aquest dissabte una caravana de vehicles en contra de la precarietat del personal interí i temporal en sanitat i educació. La coordinadora del sindicat a les Terres de l’Ebre”
Amb el següent argumentari: “la IAC sempre ha apostat per un pla de consolidació real de les persones, en un primer moment ja vam proposar l’aplicació de l’article 61.6 de la TREBEP. Actualment, No es podria trobar una situació amb caràcter més excepcional que l’actual, amb l’envelliment de la plantilla fixa, la desídia de Funció Pública i una pandèmia que ha posat al límit l’Administració. Una plantilla que ha demostrat sobradament amb els períodes de prova i l’experiència acumulada la seva expertesa per fer la seva tasca, serà difícil trobar una situació més excepcional per la pandèmia i la gran quantitat de casos d’abús dins de l’administració. Amb unes condicions clares, que no s’exclogui cap persona en abús de temporalitat i que, en qualsevol cas, el personal objecte de la consolidació estarà subjecte als mateixos drets i obligacions que el personal funcionari de carrera, laboral o estatutari fix. Una alternativa a haver de pagar indemnitzacions. L’estabilització de les interines fent-les fixes amb els mateixos drets que les funcionàries de carrera i que les laborals fixes, tal com proposa la sentència del TJUE i sense cost per a les arques públiques és la millor solució. Però per això s’hauria de legislar una nova figura jurídica que atorgués la qualitat d’indefinit fix amb els mateixos drets que els funcionaris.”
-La convocatòria de la vaga feminista:
La Coordinadora nacional confederal de la IAC va decidir, el passat dimarts 2 de febrer, la convocatòria de vaga general el 8 de març de 2021 dia de la dona treballadora.
https://iac.cat/2021/02/19/8m-vaga-general-2/
amb les següents reivindicacions bàsiques:
Derogar les reformes laborals vigents.
Eliminar la bretxa de les pensions.
Processos de selecció públics i objectius que no permetin la discriminació.
Jornada laboral completa de 35 hores. Establir mesures contra la precarietat laboral.
Reconèixer i millorar les condicions laborals de les dones treballadores.
Modificar el RD1299 (2006) de malalties professionals.
Extingir les externalitzacions.
Llei d’igualtat retributiva real.
Compliment de la Llei d’accions formatives en matèria de coeducació.
Compliment de la llei per erradicar la violència masclista. Partides pressupostàries suficients en els diversos pressupostos destinades als programes d’igualtat i contra la violència masclista.
Igualtat d’oportunitats i tractament en l’àmbit laboral i eliminar la bretxa digital.
Avenços socials en matèria de conciliació i combatre la minoració de retribucions.
-Com a IAC hem donat suport actiu a la lluita dels i les sanitàries
Des de la IAC donem suport a Sanitàries en lluita que inicia demà dimecres 27 de maig mobilitzacions en una quinzena de centres sanitaris d’arreu de Catalunya.
https://iac.cat/2020/05/27/mobilitzacions-sanitaries-en-lluita/
Dels balcons als carrers!
https://iac.cat/2020/05/28/dels-balcons-als-carrers/
La paga, per la Vaga
https://iac.cat/2020/06/11/la-paga-per-la-vaga/
IAC: suport a la VAGA MIR
https://iac.cat/2020/09/29/iac-suport-a-la-vaga-mir/
Vaga sanitat https://iac.cat/2021/02/09/vaga-sanitat/
–I als riders i les lluites contra el capitalisme de plataforma
-La llei catalana de l’FP
Comunicat intersindical en defensa de la formació professional inicial de Catalunya
https://iac.cat/2021/05/06/comunicat-en-defensa-de-la-formacio-professional/
-Pel que fa a moviments socials, hem participat i ajudat ha impulsar lluites i plataformes en tot el territori, contra el racisme i el feixisme, en defensa del territori, ecologisme, cultura de la pau, solidaritat amb Palestina i el poble colombià, per l’habitatge, contra la precarietat, per les pensions públiques, contra la llei d’estrangeria, moviment estudiantil, contra la repressió, LGTBI, etc., Alguns exemples:
Regular els lloguers, aturar els desnonaments, sotmetre els fons voltor
https://iac.cat/2021/03/21/hem-decidit/
5 represaliades més de les universitats…
https://iac.cat/2021/02/26/5-represaliades-mes-de-les-universitats/
La IAC sempre al costat de tots els moviments socials del territori. La PDE (Plataforma en defensa de l’Ebre)
https://iac.cat/2021/01/18/pde-cicle-de-conferencies/
- Dels fons europeus al pacte de govern ERC-JuntsxCat
Però el pitjor ja ha passat ens diuen. Ara sí que sí. Ara ve el pla de reconstrucció europeu. I, amb un guió que sembla extret directament de Berlanga, el president del govern “més progressista de la història” i el vice-president (futur president) de la generalitat més inoperant de la història posen la paradeta en la plaça major per a què fem la carta als reis. Parlem-ne.
Tant des del govern de l’Estat com des del Govern de Catalunya s’han presentat els fons europeus NextGeneration com una mena de terra promesa de la recuperació econòmica, dels serveis públics i la transició socioecològica. Però el cert és que no sembla que l’objectiu d’aquests fons estiguin encaminats a potenciar els serveis públics, a ajudar els que més ho necessiten o a transformar el model productiu en clau ecològica o de justícia social tal com denuncien organitzacions com ODG, OMAL o Ecologistes en acció en un informe recent.
Avui se’ns presenta els fons europeus de recuperació com el súmmum de la justícia social i ecològica, l’essència solidaria del projecte europeu. De la mateixa manera que ahir el govern dels millors d’Artur Mas o el govern Zapatero havien presentat respectivament les retallades i la modificació de l’article 135 de la Constitució (per prioritzar el pagament del deute il·legítim per sobre els drets socials) com el camí més ràpid per sortir de la crisis. Avui, dèiem, encara que la melodia ha canviat, l’harmonia impossible que ens volen vendre és la mateixa: presentar un espoli econòmic, social i ecològic ingent com una salvació per a les classes populars amb el ja conegut lema “nadie se quedará atrás”.
De fet, tota l’arquitectura que vehicularà les ajudes europees representa l’enèsima transferència de diner públic a grans empreses privades a canvi de reformes estructurals i austeritat pressupostària pels estats: grans inversions públiques cap als capitals privats finançada amb l’emissió de deute als mercats. I això en un context on la recaptació pública ha caigut en picat i el deute públic es situa en records històrics no vistos des de la guerra de Cuba.
Les grans partides de la NextGeneration no estan previstes per augmentar els pressupostos socials ni per a recolzar a les treballadores essencials que han patit l’impacte de la pandèmia. Serviran perquè aquells que han fet l’agost amb la mort i la misèria de la majoria tornin a rebre inversions milionàries mentre als governs i les administracions públiques es torna a implementar la condicionalitat pressupostària.
Les grans partides no estaran dirigides a ajudar els sectors més castigats per la crisi pandèmica (Endesa, Iberdrola, Inditex, Repsol, el Corte Ingles són només alguns dels principals pàries que heretaran la terra dels fons de recuperació) i que durant la crisi s’han quedat de la nit al dia sense cap ajuda; sinó que serviran per aixecar i apuntalar un model d’enfortiment de les corporacions de “col·laboració publico-privada” que hipotecarà el futur d’allò públic a la sort de les grans empreses de marcat caràcter depredador laboral, social i ecològic.
El procés de “Digitalització i transició ecològica” a les que van lligades aquestes ajudes es refereixen a grans projectes “d’hidrogen verd” com els d’Iberdrola o Repsol, a l’expansió de les línies d’alta velocitat, a ajudes a grans multinacionals del cotxe, a la insostenible extensió del 5G i enxanetes varies per a l’extensió del capitalisme de plataforma i els seus models feudals de treball a tots els àmbits del mercat laboral (Amazon, Delibero, Glovo, Justeat, Uber, Cabify…) a l’extensió de les macrogranges…
En resum, a un immens rentat d’imatge verd de les grans empreses depredadores de drets socials i del territori que s’han enriquit durant la pandèmia. I que ara, novament, amb els nostres drets finançaran els seus deliris de creixement sota l’epígraf de la innovació tecnològica, la “sostenibilitat” i la “transició ecològica”. Però que són uns projectes que apuntalen l’extractivisme del sud global i que no apunten a l’imprescindible descens del consum energètic ni a una millora de les condicions laborals i els drets socials, ans al contrari.
El darrer pacte de govern a Catalunya i el repartiment de conselleries al que va associat, fa més que evident que el proper govern de Generalitat només representarà un canvi d’escala respecte a aquest panorama: més lligat a les patronals catalanes però igualment nociu pel que respecta al model públic, les polítiques econòmiques, ecològiques i socials.
Així doncs, tant a escala internacional, estatal com nacional sembla clar que el terreny sobre el qual pivotarà la lluita de classes en el proper període ve marcat per aquest nou “procés constituent” material i polític. Dissenyat des de dalt i a la mesura de les elits econòmiques per profunditzar en les polítiques que ens han portat a l’actual desastre de crisi multidimensional.
Cal donar, doncs, una resposta global i multidimensional des de baix. Cal un sindicalisme de classe i anticapitalista amb estratègies noves per organitzar la nova composició del món del treball. Que interioritzem realment l’ecofeminisme, l’antiracisme i l’internacionalisme com a elements constitutius i estratègics d’aquesta recomposició de la classe. En aliança amb el sindicalisme social, els moviments ecologistes, feministes, veïnals, antiracistes, pensionista, el cooperativisme i en defensa del territori… Des d’aquí cal fer palanca per aixecar una millor correlació de forces enfront del capital i dibuixar des de ja una constitució material alternativa pel conjunt de les classes treballadores; als barris, als centres de treball i el territori. Tot això hauria de marcar els eixos de reflexió estratègica del proper congrés.
El darrer 1 de maig des de els moviments socials i el sindicalisme alternatiu vam aixecar una primera agenda laboral, social, ecològica i política que podria ser l’embrió compartit d’aquesta necessària re-articulació estratègica del món del treball i els moviments socials sobre el que la IAC ha apostat des de els seus inicis i que amb la iniciativa de la carta de drets socials de Catalunya va intentar reactivar no fa tant.
