Mantenir els i les professionals de l’atenció primària treballant en infraestructures obsoletes, amb jornades dobles i sous precaris és violència sistèmica. De vegades la violència pot ser invisible. Premiar amb pagues classistes als diferents professionals o negociar possibles descomptes en diferents espais d’oci perquè aquests puguin beneficiar-se, són exemples de violència simbòlica.
El fracàs professional apareix i es manifesta quan perds el poder de persuasió de la paraula. Quan tendim a aplicar el protocol de manera homogènia en comptes de veure la particularitat en cada cas.
