A principis de 2020, la Covid-19 era una virus llunyà que provocava certs problemes en una zona de la Xina anomenada Wuhan. Després va saltar a Itàlia i va obligar a tancar la Llombardia, però se’l continuava veient a molta distància i poc perillós, malgrat que les evidències ja començaven a ser clares. El 25 de febrer de 2020, avui fa tot just un any, es va detectar el primer cas de coronavirus a Catalunya. Era una noia italiana de 36 anys i resident a Barcelona. El virus havia arribat a casa nostra. La resta de la història és coneguda per a tothom. En aquest últim any hem descobert, per força, què vol dir viure en una situació de pandèmia i hem afrontat situacions que ningú s’imaginava. Confinaments, tocs de queda, mascaretes o distància social s’han convertit en habituals per contenir una emergència sanitària que continua causant estralls.
En aquests últims mesos, els científics han après moltes coses d’aquest virus, encara desconegut. Com a societat, la pandèmia ens ha deixat alguns aprenentatges obligats, com ara la importància d’un sistema sanitari i un sistema de rastrejadors robust. També hem vist que les escoles són segures i que una bona ventilació és essencial per evitar contagis, igual que l’ús de mascareta, especialment en espais tancats i amb molta gent. L’últim any també ens han deixat bones notícies que conviden a l’esperança de retornar a la normalitat. Les vacunes, que s’han dissenyat en temps rècord, ja s’estan administrant i l’objectiu en aquests propers mesos serà injectar-les a una majoria important de la població. Repassem a continuació 10 aprenentatges de la pandèmia:
1. Una bona sanitat és clau. El Govern insistia ara fa un any que el sistema sanitari català estava preparat per resistir l’embat del coronavirus. En més d’una ocasió, el sistema ha estat al límit del col·lapse, o fins i tot l’ha superat. La pandèmia ha demostrat que una sanitat forta és clau per entomar reptes d’aquesta magnitud, i que les retallades en aquest camp són letals. En la primera onada, el març i abril, els més afectats van ser els hospitals, que es trobaven els pacients amb problemes respiratoris greus. En les onades posteriors s’ha vist la importància de reforçar també l’àmbit assistencial. Els CAP s’han convertit en la primera línia a l’hora de detectar casos i fer-ne el rastreig, i també s’han trobat contra les cordes en aquests últims mesos. Existeix un consens ampli entre partits i societat que caldrà cuidar la salut la propera legislatura.
2. El sistema de rastreig és imprescindible. Lligat amb el sistema sanitari, la pandèmia ens ha fet aprendre, sovint a partir dels errors, que un bon sistema de rastrejadors és imprescindible. No només per detectar els casos positius, sinó per fer-ne tota la traçabilitat i trobar-ne els contactes estrets que també s’hauran d’aïllar. En aquest últim anys s’han presentat diverses opcions per facilitar aquesta feina. Una de les més interessants -i polèmiques- passava per fer un seguiment a través del mòbil dels contactes de cada positiu. Aquesta opció es va descartar, i la feina de rastreig es fa a través de pesonal contractat per l’administració, tot i que sovint l’han hagut de fer els propis pacients, especialment en els moments més crítics de la segona i tercera onada. Amb el pas de les setmanes, el Govern ha anat contractant més persones fer fer aquesta tasca essencial. El contracte amb Ferrovial ha portat polèmica i ja no regeix.
3. Les escoles són segures. Malgrat els dubtes inicials, que van portar a tancar les escoles amb la creença que el coronavirus es comportaria com la grip, les escoles han demostrat ser espais segurs gràcies a la bona feina del personal dels centres, a la responsabilitat d’alumnes i famílies i a unes mesures molt estrictes que en la majoria de casos es poden complir. La primera decisió del Govern va ser tancar les escoles i els alumnes van passar mig any a casa, amb els problemes que se’n deriven, especialment en les famílies més vulnerables. Al setembre, el repte va passar per obrir de nou les aules. Tot i el temor i les advertències de molts experts, el primer trimestre es va desenvolupar amb certa normalitat i la gran majoria d’alumnes van poder anar a classe cada dia. El segon trimestre va començar, també, amb alertes constants i, de moment, les escoles continuen obertes amb la vista posada a l’arribada del bon temps.
4. La mascareta és útil, els guants no tant. En aquest últim any hem après que la mascareta és molt útil, sobretot en espais tancats o amb molta gent. Al principi, però, això no era així. L’estoc es va esgotar arreu i no va ser fins al cap d’unes setmanes des que va esclatar la crisi que el Govern va establir que era obligatori dur-ne a tot arreu. Des d’aleshores s’ha convertit en un element més del nostre dia a dia, i algunes veus ja plantegen la necessitat de no portar-ne de tela, que són menys segures. En un principi també es parlava de la importància d’utilitzar guants, però amb el pas de les setmanes s’ha vist que això podia contribuir més al problema que no pas a la solució, sobretot si no s’utilitzaven bé. Per tant, mascareta sí, però guants no cal. El que sí que és imprescindible, com es va dir des del principi, és una bona i constant higiene de mans.
5. Una bona ventilació és essencial. La recepta del Govern va ser durant mesos “distància, mans, mascareta”. El coronavirus es transmet bàsicament per aerosols i gràcies al contacte social, per tant la mascareta i la distància són claus. En aquest últim any també hem après que la ventilació és essencial, també. Un espai ben ventilat redueix significativament el risc de contagi, per això a les escoles es recomana que s’obrin les finestres, o que si s’han de fer trobades es facin a l’aire lliure o ens espais ben ventilats. L’arribada del bon temps pot millorar la situació precisament perquè facilita la ventilació. Aquest element és tan important que el Govern l’ha inclòs en les últimes setmanes al seu eslògan, que ara és “distància, mans, mascareta, ventilació”.
6. Els confinaments funcionen, però calen ajudes. La pandèmia ha demostrat també que els confinaments funcionen per controlar la corba de contagis. Quan s’apliquen mesures estrictes i es limita l’activitat social, els casos baixen i es descongestionen els hospitals. Ara bé, l’allau de restriccions que es pateix des de fa setmanes ha demostrat també la necessitat d’ajudes econòmiques per part de l’administració per ajudar els sectors més afectats. L’oci nocturn, tancat des de fa mesos, o la restauració, tancada o molt restringida, són dels àmbits més afectats per aquesta pandèmia i una de les reivindicacions més habituals són la necessitat d’ajudes directes per evitar haver d’abaixar definitivament la persiana. Els ERTO han estat una bona eina, malgrat que hi ha retards en el pagament, però només són un primer pas. Els confinaments i les restriccions funcionen a l’hora de controlar la pandèmia, però han d’anar lligats a ajudes per fer front a la crisi econòmica i social que es deriva de l’emergència sanitària.
7. No cal tanta presencialitat a la feina. El teletreball s’ha convertit en habitual en molts sectors. De fet, des del Govern es continua demanant que tothom qui pugui eviti anar a la feina i treballi des de casa, per tal de reduir la mobilitat i la interacció social. La pandèmia ha demostrat que no és necessària tanta presencialitat a la feina i que les reunions es poden fer per via telemàtica. El teletreball serà, molt probablement, un dels elements que quedarà quan torni la normalitat. De tota manera, aquest treball a distància que ha arribat de sobte i per necessitat, necessita també d’una regulació estricte i d’eines per garantir que es garanteixen els drets dels treballadors. Cal establir horaris i quin grau de responsabilitat té l’empresa en la feina que es fa des de casa (qui paga la llum o Internet mentre treballem?), entre d’altres qüestions.
8. Podem fer una vacuna en temps rècord. Una de les grans notícies d’aquests últims mesos i un motiu de pes per a l’esperança. El disseny de diverses vacunes fetes en menys d’un any suposen una autèntica fita de la ciència. Mai abans s’havien destinat tants recursos a un sol objectiu, ni la comunitat científica s’havia dedicat amb tanta intensitat a aconseguir alguna cosa. Quan tot just es compleix un any del primer cas de coronavirus detectat a Catalunya, el país ja fa setmanes que vacuna -a un ritme més baix del que es voldria, per problemes logístics en un principi però també per problemes de subministrament de les farmacèutiques- i a les residències, un dels espais més delicats, la mortalitat s’ha reduït significativament. El repte dels propers mesos passa per vacunar tanta gent com es pugui i tan ràpid com es pugui, amb l’amenaça de les noves variants del virus ben present.
9. Tenir en compte la salut mental. La salut mental va quedar en segon pla durant els primers mesos de la pandèmia, però amb el pas de les onades ha estat una de les qüestions que ha aflorat amb més força i que cal abordar. A Catalunya han mort més de 20.500 persones i s’ha contagiat mig milió de catalans. La pressió de la qüestió sanitària és un fet, però moltes famílies es veuen afectades també per la crisi econòmica i social derivada de la pandèmia. Tot això, i també un context de molta incertesa des de fa un any, afecta la salut mental, un aspecte que també cal tenir en compte a l’hora de definir restriccions.
10. No tot és necessari. A l’hora de prendre precaucions, més val passar-se per excés que per defecte, però en aquests mesos de pandèmia també hem après que hi ha mesures que hem aplicat que no són estrictament necessàries. El coronavirus es transmet bàsicament per l’aire, però en un principi es creia que les superfícies també tenien un paper determinant. Amb el pas dels mesos s’ha vist que és molt poc probable contagiar-se per contacte amb una superfície, per tant, desinfectar sistemàticament tot allò que toquem no seria necessari. És molt més útil ventilar. Passa el mateix amb les sabates: la probabilitat de contagiar-se a través de les soles de les sabates és molt baixa, per tant tampoc seria necessari desinfectar-les cada cop que arriben a casa. La qüestió dels termòmetres també és poc útil, perquè el coronavirus es pot contagiar sense tenir febre. Són més útils les quarantenes i garantir bons aïllament que no pas revisar la temperatura abans d’entrar als llocs.
Font: Naciodigital
