Motiva aquest article la lectura d’una important Resolució aprovada pel Parlament Europeu el 21 de gener «amb recomanacions adreçades a la Comissió sobre el dret a la desconnexió», d’indubtable importància, positiva, al meu parer pel que fa a les seves propostes sobre la conveniència de regular aquest dret en l’àmbit europeu, i amb un esment a l’autonomia de les organitzacions empresarials i sindicals europees que, sota una aparença formal de respecte a la seva actuació i pràctica negocial, pretendria introduir (aquest és almenys al meu parer, i no he d’anar molt desencaminat vista i comprovada la preocupació manifestada per la Confederació Europea de Sindicats) un important retard temporal en la possible aprovació d’una norma comunitària que regulés aquell dret, que és de desitjar que no sigui presa en consideració.
És molt positiva al meu parer la Resolució, i així ha estat valorat en els primers comentaris efectuats, si bé igualment s’ha recomanat prudència en tant que convé esperar a com s’ha d’instrumentar i en quins terminis. El text va ser aprovat per 472 vots a favor, 126 en contra i 83 abstencions, i en la nota de premsa del PE en la qual s’informa d’aquesta aprovació es recullen les declaracions del ponent, Alex Agius Saliba, per a qui «no podem abandonar milions de treballadors europeus que estan esgotats per la pressió d’estar sempre disponibles i per les llargues jornades laborals. És el moment de col·locar-nos del seu costat i donar-los el que mereixen: el dret a desconnectar. És essencial per a la nostra salut mental i física. És hora d’adaptar els drets dels treballadors a la nova realitat de l’era digital».
En la seva part introductòria la Resolució destaca la importància de garantir els drets de les persones treballadores i per tant de les condicions de treball i del temps disponible per a aquest, separant-lo del personal i familiar. Així, es manifesta el següent: «Atès que l’ús cada vegada més gran d’eines digitals amb fins laborals ha donat lloc a una cultura de ´sempre connectat’, ´sempre en línia’ i ´sempre disponible’, que pot tenir conseqüències perjudicials per als drets fonamentals dels treballadors i unes condicions de treball justes, entre d’altres, una remuneració justa, la limitació del temps de treball i l’equilibri entre la vida professional i la vida privada, així com per a la salut física i mental, la seguretat en el treball i el benestar, també causa del seu impacte desproporcionat sobre els treballadors amb responsabilitats assistencials, que solen ser dones, i la igualtat entre homes i dones; que la transició digital ha guiar-se pel respecte dels drets humans i dels drets i valors fonamentals de la Unió, i ha de tenir un impacte positiu en els treballadors i en les condicions de treball», i que el dret a desconnectar-se «és un dret fonamental, part inseparable dels nous models de treball en l’era digital», havent de considerar-se com «un important instrument de política social en la Unió per garantir la protecció dels drets de tots els treballadors», considerant-se crucial, a partir de les dades disponibles en un recent estudi d’Eurofound, per protegir la salut física i mental de les persones treballadores i el seu benestar, així com també «per protegir enfront dels riscos psicològics».
En el pla legislatiu el Parlament demana a la Comissió, que «presenti un marc legislatiu amb vista a establir requisits mínims per al treball a distància en tota la Unió que garanteixin que el teletreball no afecti les condicions d’ocupació dels teletreballadors; remarca que aquest marc ha d’aclarir les condicions de treball, inclòs el subministrament, l’ús i la responsabilitat dels equips, com les eines digitals existents i noves, i ha de garantir que l’esmentat treball es dugui a terme de forma voluntària i que els drets, la càrrega de treball i les normes de rendiment dels teletreballadors siguin equivalents als dels treballadors equiparables», subratllant que els ocupadors «no han d’exigir que els treballadors estiguin directament o indirecta disponibles o accessibles fora del seu temps de treball i que els treballadors s’han d’abstenir de posar-se en contacte amb els seus companys fora de les hores de treball acordades», amb una menció concreta que sens dubte serà acollida favorablement per les i els professionals de l’educació, ja que s’afirma que totes les activitats d’ensenyament o formació a distància, i sabem molt d’això durant la crisi sanitària que estem vivint, «també han de comptar com a activitat laboral i no s’han de realitzar durant hores extraordinàries o dies lliures sense una compensació adequada», per finalitzar la seva resolució amb la petició jurídica de què la Comissió li sotmeti «sobre la base de l’article 153, apartat 2, lletra b), en relació amb l’article 153, apartat 1, lletres a), b) ii), del TFUE, una proposta relativa a un acte sobre el dret a desconnectar, seguint les recomanacions que es recullen en l’annex».
I quines són les «Recomanacions pel que fa al contingut de la proposta sol·licitada» que es recull en l’annex? Doncs bé, la justificació de la petició rau en la disparitat existent en els estats membres respecte a l’existència de regulació específicament laboral, general, o inexistència, sobre el dret a la desconnexió, per la qual cosa es considera que amb l’adopció d’una mesura en l’àmbit europeu comunitari «s’establirien uns requisits mínims per protegir tots els treballadors de la Unió que utilitzen eines digitals amb fins laborals i, més concretament, els seus drets fonamentals pel que fa a unes condicions de treball justes», havent d’aplicar la nova Directiva de manera que es respectin plenament els requisits establerts en les Directives socials ja existents sobre seguretat i salut en el treball, ordenació del temps de treball, condicions de treball transparents i previsibles, i conciliació de la vida familiar i laboral dels progenitors i cuidadors, respectivament.
Les propostes criden els Estats membres a respectar l’autonomia dels agents socials per a l’aplicació de la nova Directiva, i al fet que els consultin com a pas previ abans d’adoptar mesures que transposin adequadament aquesta i garanteixin el dret a la desconnexió digital. En el text articulat de la proposta de Directiva es precisa la seva aplicació a tots els sectors d’activitat i a tots els treballadors «independentment de la seva condició i de les seves modalitats de treball», definint la desconnexió com «el fet de no realitzar activitats o comunicacions relacionades amb el treball per mitjà d’eines digitals, directament o indirectament, fora del temps de treball», i pel que fa al concepte de temps de treball es remet al que disposa l’art. 2.1 de la Directiva 2003/88 /CE, és a dir «tot període durant el qual el treballador romangui en el treball, a disposició de l’empresari i en exercici de la seva activitat o de les seves funcions, de conformitat amb les legislacions i /o pràctiques nacionals».
Font: diaridegirona
