Les notícies diàries i contínues sobre els efectes de la pandèmia que estem vivint, diuen els experts, incrementen la por, l’ansietat i l’angoixa de les persones que les escolten cada dia, alguns moltes vegades al dia. On és el límit perquè no ens faci mal, quin és l’equilibri òptim per tal que no ens afectin negativament?
Hi ha algun país d’Europa que ha decidit posar límit per tal de no fomentar més el pessimisme i el desànim de les persones que, diuen els sociòlegs, ja es va transmetent a la societat. De moment, aquí, el límit ens l’hem de posar nosaltres.
Estem vivint, ara, l’aniversari de l’aparició o detecció de la Covid-19 i encara no l’hem vençut ni tan sols controlat. Potser ens cal més paciència per anar veient els efectes de les vacunes i la realitat de la seva aplicació a tot el món.
La millor notícia és que al nostre país la immunitat de ramat pot arribar a la tardor. Mentrestant hem de continuar amb la responsabilitat individual i grupal per seguir les recomanacions preventives. Fins a la tardor hem d’estar preparats per molts contratemps: retards en els subministraments, protestes per la fatiga social, pobresa creixent, l’arribada de les temudes variants del virus, sobretot la brasilera i la sud-africana. Per tant, hem de tenir molta cura de la nostra salut física i psíquica per arribar al final del procés en les millors condicions possibles.
No fa falta haver passat la Covid-19 per sentir desànim, fatiga, desil·lusió, apatia i malestar general. Hem de vigilar de no passar a una fase d’irritació general per no arribar a un malestar generalitzat que ens podria portar altres conflictes.
La pandèmia ens ha portat moltes pèrdues: la més important la pèrdua de persones, grans i joves, però és molt fort el que ha passat amb el col·lectiu de la gent gran. Cal passar el procés de dol perquè no sigui encara més dolorós el dia de demà. Hi ha altres pèrdues com ara la renúncia a plans personals que no s’han pogut realitzar, però un dels més greus és la pèrdua del lloc de treball per a moltes persones que no han pogut teletreballar, que treballaven en el sector de serveis o bé han hagut de deixar la feina per tenir cura dels més grans o dels més petits de la família.
L’afectació generacionalment és molt diversa. Els adults potser tenim més experiència i capacitat per entendre que aquesta crisi passarà, un dia o altra, però els joves potser no tenen ni tindran tanta paciència per acceptar les fortes restriccions i tolerar la frustració que comporta la pèrdua o el retard en molts plans vitals. L’adolescència i la joventut són etapes de rebel·lia, que es viuen moments crucials de la vida i han de gestionar les incerteses del present i del futur. Com a joves, tenen més capacitat de resiliència, però cal ajudar-los en aquest procés.
La incertesa, en la que encara vivim, ens porta a una manca de seguretat. La incertesa va lligada al procés de la vida, però la Covid-19 l’ha augmentat i ens l’ha fet permanent durant aquest any. Un cert grau de seguretat ens és necessari per tirar endavant i no viure estressats. Controlar l’estrès que ens comporta viure aquests moments no és fàcil, però hem de vigilar que no es faci crònic que és el que porta al cansament, al desànim a la por i a l’ansietat. L’esforç per trobar els aspectes positius de la vida que podem viure, que són molts, ens ha de portar a l’equilibri de tocar de peus a terra i ser realistes amb el que ens està passant, però també a trobar i a gaudir de molts elements per sentir-nos feliços de viure, de ser solidaris, de treballar, si tenim feina, de conservar les amistats, d’estimar la família i sentir-nos estimats, de fer-nos més forts i resilients i útils a la societat. Si més no a transmetre positivitat amb el nostre entorn tant familiar com social.
Posem el nostre gra de sorra perquè la fatiga i la irritació col·lectiva no ens porti a desordres socials que podrien empitjorar el panorama que ja de per si, és prou complicat. Ah! No ens oblidem de dosificar la informació que rebem diàriament.
Font: Social.cat
