Que cap país està rebent les dosis necessitaries de vacuna, d’acord. Que quan el fabricant disminueix la distribució, la metròpoli usa la regla de tres, flexible, per l’abastiment a la colònia, i ens arriba el que arriba, d’acord.
L’escassetat i problemes de logística són l’al·legació del Departament per justificar la lentitud del procés, i tenen raó. Però és una sospita plausible pensar que d’aquí sis o vuit setmanes ens doblessin el subministrament de vacuna, no estaríem en condicions d’administrar-la. De fet la impressió és que l’actual ritme lent d’arribada els hi està salvant la cara als responsables.
La disponibilitat de dosis suficients no és l’únic factor limitant en campanya de vacunació. És vital nombre de professionals que estiguin disposats a fer la feina, tant com la voluntat pressupostaria del servei de salut a l’hora de contractar-los i remunerar-los adequadament.
En l’imaginari infermer circulen algunes crítiques. L’aprofitament, només parcial, de les ofertes rebudes de milers d’infermeres disposades a participar en la campanya fora del seu horari laboral. La desorganització en la programació de l’actuació d’aquestes professionals que majoritàriament ja treballen per a l’administració i els seus horaris són coneguts, en molts casos es va detallar la seva disponibilitat horària en oferir-se.
No està agradant tampoc la distribució no equitativa d’aquestes tasques entre les infermeres que es van oferir, cal no perdre de vista que aquestes actuacions comporten ingressos addicionals a les professionals. Ingressos que no està gens clars perquè han corregut tota mena de rumors en el sentit que no es cobrarà el mateix import fent la mateixa tasca, cosa que es va desmentir, però es tem que no es paguin com a hores extres, que seria el que correspondria per compensar l’extraordinarietat de l’esforç, i molt probablement, no serà així, Si es confirmen les sospites en arribar les nòmines, no fóra estrany què l’oferta d’infermeres disminuís.
També les relacionades amb l’ús de la sisena dosi de cada vial, ara que s’ha admès: Només es disposa del material adequat a alguns punts de vacunació. Calen xeringues dissenyades per maximitzar l’aprofitament. Al mercat n’hi ha què ho permeten amb facilitat.
L’administració proclama què no s’està vacunant més per no disposar de dosis suficients de vacuna. L’aprofitament d’aquesta sisena dosi augmentaria el 20% la nostra capacitat de vacunació. Si amb una cosa ten senzilla millorem el 20% perquè no s’està fent ja a tot arreu?
Part de l’explicació té a veure amb el Model Sanitari català basat en nefasta idea que el Departament de Salut només ha de ser el pagador del servei i que la responsabilitat de la prestació és cosa dels diferents proveïdors, siguin empreses públiques, o no, ja s’espavilaran, si volen.
Model Sanitari que ens estan entaforant de mica en mica des de fa més de deu anys. Quan arriba l’hora de la veritat i tens un problema de gruixut, la teva capacitat de reacció queda minvada per l’atomització del servei en mil recursos de plomatge variat. Fet que, per exemple, provoca que ens facin pagar 37.000 € per estada COVID a l’UCI, o no et facilita aconseguir que els diferents proveïdors aprofitin la sisena dosi de cada vial de vacuna.
