La col·laboració publicoprivada en l’atenció sanitària pública fa tants anys que és present a Catalunya que ens hem acostumat a la presència d’unes associacions patronals de la sanitat concertada sense conèixer-les massa bé.
Amb aquest model organitzatiu que té tendència a centrar-se en l’atenció hospitalària, creiem que la Salut Pública i l’Atenció Primària han perdut presència com a eines necessàries per a la direcció i renovació del Sistema.
La col·laboració publicoprivada en l’atenció sanitària pública fa tants anys que és present a Catalunya que ens hem acostumat a la presència al seu costat d’unes associacions patronals de la sanitat concertada, és a dir, no gestionada operativament per l’administració sanitària de l’Institut Català de la Salut (ICS), sense conèixer-les massa bé. Aquestes associacions ofereixen serveis sobre temes d’assessorament, informació, formació, diàleg amb l’Administració, els mitjans i altres proveïdors del sector. Naturalment, actuen en el debat amb els representants dels treballadors sobre els salaris i les seves obligacions contractuals, encara que alguns associats com els grans hospitals tenen convenis propis i alguns proveïdors estan associats a dues de les entitats. Creiem que pot tenir interès una descripció de qui són, la seva trajectòria i activitats, ja que passen desapercebudes per la majoria i tenen gran influència en l’àmbit sanitari participant, per exemple, al Consell de Direcció del CatSalut, entre altres.
La sanitat pública concertada de Catalunya no és un sector petit: és el 23% dels equips de primària i 88% dels hospitals del Sistema Sanitari Integral d’Utilització Pública de Catalunya (SISCAT). En xifres globals, la concertació, l’any 2015, representava un 62,3% de la despesa en provisió de serveis del CatSalut. Fins i tot ha crescut si la comparem amb les xifres de l’any 2010 del gràfic, quan van començar les retallades pressupostàries.
És notable la mobilitat entre els càrrecs responsables d’aquestes associacions patronals i el seu nomenament a càrrecs de responsabilitat en el Departament de Salut i en el Govern, així com els alts salaris d’alguns. Investigacions per sospita d’irregularitats i alguna sentència els ha tingut com a protagonistes amb ressò mediàtic i de contestació de la ciutadania en algun cas.
Aquestes associacions són, per ordre d’antiguitat, segons l’any de creació: la Unió Catalana d’Hospitals (La Unió) el 1975, l’Associació Catalana d’Entitats de Salut (ACES) el 1977 i el Consorci de Salut i Atenció Social de Catalunya (CSC) el 1983.
La Unió, creada com a Unió Catalano-Balear d’Hospitals, comprèn avui dia 113 entitats associades, sanitàries, socials i d’atenció a la dependència. Entre elles, 24 de titularitat pública, 35 fundacions, 2 mutualitats, 8 ordes religiosos i 35 societats mercantils. Moltes d’elles reben contractes del CatSalut i d’Afers Socials. A Catalunya aglutinen uns 751 dispositius assistencials, representen més de 60.000 llocs de treball i el 95% de la sanitat concertada. També en formen part 38 empreses de béns i serveis associades com a entitats col·laboradores.
A Barcelona s’hi troben associats molts dels centres Hospitalaris no gestionats operativament per l’ICS i els centres d’Atenció Primària (CAP) “no ICS”, incloent-hi els gestionats per les Entitats de Base Associativa (EBA) i els centres d’Atenció Sociosanitària i a la Dependència, a més dels Equips d’atenció a les Residències (EAR) de MUTUAM, atenció de Salut Mental i Addiccions, Fisioteràpia i Rehabilitació, centres Diagnòstics i Laboratoris i algunes Clíniques.
La Unió no gestiona ni directament ni indirectament cap centre ni cap mena d’entitat; es finança a través de les quotes dels seus associats en un 96% (1.517.997,26 euros) i un 4% a través d’ingressos per prestació de serveis (71.332,27 euros). La missió de La Unió és servir als associats defensant els seus interessos. Defensa un model sanitari i social públic participat per la societat civil sobre la base de l’autonomia de gestió empresarial dels centres. Tanmateix, a través de la Fundació Unió ofereix diferents serveis d’assessorament, consultoria i formació.
La Unió el 2011 va contribuir al Govern de les retallades d’Artur Mas amb el president de l’entitat, Boi Ruiz, que va passar a conseller, però també amb la directora general Roser Fernàndez passant a secretaria eneral del Departament de Salut, Xabier Gibert, director de relacions laborals que va passar a secretari ggeneral del Departament d’Interior i el membre de la Junta Josep Maria Padrosa, nomenat director del CatSalut, que va deixar l’empresa Fisiogestión sancionada per l’Autoritat Catalana de la Competència, per l’adjudicació d’un contracte després que ell accedís al càrrec.
La relació dels alts càrrecs del Departament de Salut amb La Unió ja venia d’abans de les retallades. Entre 2003 i 2009, l’actual president de La Unió i director general del Parc Sanitari Sant Joan de Déu, Enric Mangas, havia sigut director del CatSalut i gerent de la Regió Sanitària de Barcelona.
