Mes: maig de 2020
Primer de Maig a Lisboa
Les imatges de les manifestacions del Primer de Maig a Lisboa no s'han pogut veure a Barcelona perquĆØ el ministeri de lāInterior, primer; els Tribunals Superiors de diverses CCAA, desprĆ©s, i el TC en darrera instĆ ncia, ho han prohibit. La prohibiciĆ³ encara cridava mĆ©s lāatenciĆ³ el mateix dia en quĆØ les autoritats madrilenyes van organitzar una festa de cloenda de lāhospital dāIfema en quĆØ es veien aglomeracions sense cap cura per les normes de distĆ ncia fĆsica. Fishman argumenta que a la penĆnsula IbĆØrica hi ha una divisĆ²ria molt important en la manera com es practica la democrĆ cia, molt mĆ©s inclusiva a Portugal que no a Espanya. Fa lāefecte que Ć©s una qĆ¼estiĆ³ que, si mĆ©s no, mereixeria una mica mĆ©s de debat. Si no, la factura democrĆ tica dāaquesta pandĆØmia serĆ mĆ©s gran del que pot semblar. Jordi MuƱoz
Continua llegintRenta bĆ”sica universal: La peor de las soluciones (a excepciĆ³n de todas las demĆ”s)
TodavĆa hay quienes siembran dudas respecto a que la renta bĆ”sica universal sea una adecuada soluciĆ³n a la pobreza y desigualdad crecientes en nuestra sociedad. Pero la realidad palpable demuestra que el empleo precario y las ayudas condicionales son medidas muchĆsimo peores. Son, de hecho, experiencias fracasadas. Es hora de abrir la mente y comprender las nuevas realidades del trabajo y la idea de libertad real que alienta en la propuesta del ingreso garantizado. Cive PĆØrez
Continua llegintEl rei dāEspanya i ETA tenien el mateix gestor?
L'any 2014 la justĆcia suĆÆssa va investigar Arturo Fasana en un cas d'emblanquiment de la banda armada. El Ministeri d'Interior no va ajudar a aclarir-ho, no fos cas que es descobrissin detalls de lāemblanquinament de diners dels guĆ rdies civils relacionats amb el narcotrĆ fic. Ens quedarem, de moment, amb les ganes de saber la relaciĆ³ de Fasana amb ETA, ara que ja sabem la relaciĆ³ de Fasana amb el rei.
Continua llegintĆlex Arenas: āEl mĆ©s greu Ć©s que tard o dāhora haurem de fer un pas enrere, segurā
Entrevista al fĆsic de la Universitat Rovira i Virgili (URV) sobre la precipitaciĆ³ del govern espanyol a l'hora d'anunciar el desconfinament
Continua llegintDiners abans que salut: lāespeculaciĆ³ amb el Remdesivir interfereix en la lluita contra el coronavirus
Gilead, l'empresa fabricant, tĆ© un llarg historial de polĆØmiques i intervencions polĆtiques en favor seu
Continua llegintSĆndrome de la cabana
Posats a buscar unitats de desconfinament adaptades al territori i a la polĆtica estatista, el govern de PSOE, Podem i Comuns hauria pogut triar les diĆ²cesis i, a manca de tests i mascaretes, protegir-nos del virus amb aigua beneĆÆda. Ara anirem sortint tots, i a molts ens agafa lāangoixa de la readaptaciĆ³ a una normalitat passada que ja no volem. SĆndrome de la cabana en diuen. "Ara ja Ć©s imprescindible dir prou a un govern que Ć©s mĆ©s espanyolista i mĆ©s autoritari que mai".
Continua llegintLa obra social de La Caixa facilita 1.627 empleos de primera necesidad
El programa de inserciĆ³n laboral de entidad, Incorpora, potencia la contrataciĆ³n de personas en riesgo de exclusiĆ³n en Ć”reas esenciales en el estado de alarma
Continua llegintMarlaska prohibeix la concentraciĆ³ del 1r de maig del sindicalisme alternatiu
Ahir a la nit, directament a casa a lāhora de sopar, al mĆ©s vell estil del motorista franquista, vĆ rem rebre la comunicaciĆ³ en mĆ en la que el ministre de lāinterior F. Grande-Marlaska ens prohibia la concentraciĆ³, comunicada amb tots els requisits administratius. Lāestat dāalarma no pot comportar la suspensiĆ³ de drets fonamentals. Ćs per aixĆ² que estem avaluant mesures jurĆdiques i hem presentat recurs al TSJC. Lamentem que, des dels actuals governs autoanomenats els āmĆ©s progressistes de la histĆ²ria dāEspanyaā, es continuĆÆ gestionant polĆtiques contrĆ ries als interessos de la classe treballadora.
Continua llegintEls meus records sobre els Pactes de la Moncloa
Els pactes varen suposar la imposiciĆ³ definitiva, per part de les elits polĆtiques i econĆ²miques, de la reforma polĆtica sobre la ruptura amb el franquisme. I varen crear les condicions socials favorables per a lāaprovaciĆ³ de la ConstituciĆ³ de 1978. En lāĆ mbit del mercat de treball, significaven una flexibilitzaciĆ³ del rĆØgim laboral, amb possibilitats de contractaciĆ³ temporal/eventual i mĆ©s facilitats per a lāacomiadament. Era el comenƧament de la precaritzaciĆ³. Antoni Soy
Continua llegint